Anar al contingut

Chalet de Centella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Chalet de Centella

El Chalet de Centella es va construir entre 1927 i 1930, en l'eixample de Villajoyosa pel carrer de Colón, llavors carretera de Valéncia, asfaltada per primera volta uns anys abans, en 1925. En este moment el carrer de Colón ya s'havia convertit en el centre de la ciutat, lloc predilecte de passejada de la població local, en edificis singulars de diferents estils com el Cine Olimpia, el Colege Álvaro Esquerdo i edificis d'estil racionaliste dels anys 25-30, en els que contrasta el propi Chalet de Centella, d'aire més clàssic.

El seu propietari, Vicente Lloret Pérez (1879-1950), ho va encarregar per a establir la seua residència habitual una volta que el seu fill li rellevara de la direcció de les fàbriques de conserva de Canàries. L'empresa Lloret i Llinares (des de 1950 en la marca “L'Ancora”) la varen crear en 1870 els cunyats Miguel Lloret i Felipe Llinares (pare i tio de Vicente). En principi es dedicaven a comercialisar productes agrícoles, despuix a vendre peix i finalment varen escomençar a conservar en salazón l'anchova i la sardina que es peixcaven en estiu, quan no hi havia neu. El negoci va prosperar, i l'empresa va instalar fàbriques en Tarifa, Ceuta i Canàries, i va crear una flota de grans barcos, alguns eixits de les drassanes de Villajoyosa, com les goletas “Centella” i “Jonense”.

Les espècies exòtiques dels jardins, com el bambú o les dos grans araucarias que flanquegen la frontera del carrer Colón, es varen dur en els viages de l'empresa Lloret i Llinares pel món. Això donava al chalet un toc exòtic i cosmopolita molt del gust de la burguesia de finals del XIX i començos del XX. Conté una gran varietat d'espècies que ho convertixen en un autèntic jardí botànic històric. Els tres quartos de sigle transcorreguts han donat a alguns dels eixemplars, com els ficus o araucarias, un porte monumental.

L'edifici va pertànyer a la família "Centella" (llevat el periodo de la Guerra Civil, en el que es va prendre per a usar-ho com a hospital) fins a l'any 2009. En eixe moment ho va adquirir l'Ajuntament de Villajoyosa, que ho ha rehabilitat per a ubicar l'oficina de turisme de la ciutat, respectant l'arquitectura original. Estes dependències ocupen part de la planta baixa del chalet i per al restant d'espais, incloent els jardins, es planteja el seu musealisació i adaptació per a la visita pública.[1]

Arquitectura

L'edifici és obra de Juan Vidal Ramos, un dels arquitectes alacantins més reconeguts, autor de destacats edificis alacantins, com el Palau de la Diputació (1926), l'Hospital Provincial de Sant Joan de Deu (hui MARQ), el Mercat Central d'Alacant (1921), l'edifici de la Caixa d'Aforros (1918), la Casa de Recobre (1926) la casa Carbonell (1924) i casa Lamaignere (1918).

L'arquitectura de Juan Vidal mostra en freqüència un estil “eclèctic”, és dir, una mescla d'estils clàssics i moderns típica de l'época: aixina, en el Chalet de Centella veem en la frontera este un frontón que recorda els temples grecs; sobre ell podem vore pináculos en boles neobarrocos i en la rica decoració interior trobem tocs modernistes (per eixemple, en la azulejería valenciana de la primera planta) i inclús d'estil colonial.[2]

Referències

  1. ↑ L'Ajuntament convertirà en Casa-Museu el Chalet Centella (15 de març de 2010) villajoyosa. com
  2. ↑ Espinosa Ruiz, Antonio i uns atres (2009): Veus de la Història. Catàlec de l'exposició. Publicacions del Museu de la Vila, Sèrie Catàlegs i Memòries, n.º 1, Ajuntament de Villajoyosa, Villajoyosa, pág. 9 i 60-63.

Enllaços externs