Chaitania

Erro al crear miniatura:

Chaitania

Chaitania (Maiápur, 18 de febrer de 1486 ‑ Puri, 13 de juliol de 1534) va ser un sant bengalí, fundador del krisnaísmo bengalí, una de les branques del krisnaísmo (el qual és, a la seua volta, una branca del hinduismo).

El seu nom Krisná Chaitania (que en idioma bengalí es pronuncia [chóitonno]) significa ‘consciència de Krisná’. En l'actualitat, els seus seguidors ho mencionen com a Śrī Kṛṣṇa Caitanya Mahāprabhu (sent shri un apelatiu respectuós, krisná: el deu Krisná, chaitania: ‘consciència’ majá: ‘gran’, i prabhú: ‘amo’).

Biografia

Chaitania va nàixer en el nom de Visvambhara Misra (encara que li dien Nimai, perque la barraca a on va ser parit es trobava baix d'un arbre de nim), en la lluna plena de fins de febrer de 1486, a la vespradeta, en el ghati (balneari i port) del llogaret de Maiápur ―a uns 100 km al nort de Calcuta, en les vores del riu Bhagirathi (un braç de la delta del riu Ganges)―, molt prop de la ciutat de Navadwip, districte de Nadia, en la província de Bengala Occidental (en l'orient de l'actual Índia). Els seus pares es dien Yáganath Misra i Sachi Devi.

Segons el Chaitania-charita-amrita (1588), de Krisnadás Kavirash (1496‑1588), ans que ell naixquera els seus pares varen tindre huit chiquetes que varen morir. El nové fill va ser Vishwa Rupa, qui més vesprada es tornaria menic religiós, i el dècim i últim fill va ser Nimai (qui es convertiria en Chaitania).

Nábadwip (que havia segut fundada en 1063) va ser la capital de Bengala des de l'establiment de la dinastia Sena (en 1159) fins a l'invasió musulmana (en 1204). Quan va nàixer Chaitania, la regió de Nadia estava invadida pels afgans pastunes del sultanato de Bengala. La ciutat tenia vàries escoles famoses de sánscrito. Havent naixcut en una família de brahmanes krisnaístas, Nimai va deprendre la gramàtica sánscrita als dèu anys d'edat. El seu pare va morir quan ell tenia 14 o 15 anys. Immediatament despuix, Nimai es va casar en la filla del famós mestre Vallabha Acharia, Laksmi Priya, i va obrir una escola de sánscrito en la seua pròpia casa. Quan Chaitania estava llunt de la seua llar en un viage per Bengala Oriental, Laksmi Priya va morir. Pronte ell va tornar a casar-se en Visnú Pría, filla d'un pandit (‘erudit’) del lloc.

En 1508, als 22 anys, va viajar a Gaya (en l'actual estat de Bijar) i va realisar sraddha, rituals d'honor als morts, pel seu pare i la seua primera esposa. Allí va tindre els seus primers brots d'èxtasis religiós. Va conéixer en eixa época a Isvara Puri, un asceta de la secta de Madhwa (1238‑1317), que també eren krisnaístas) i qui mesos més tarde ho «va iniciar» en l'orde bharati dels dasha-namis de Shánkara (788‑820) i li va recitar a l'oït el mantra Gopala (que els krisnaístas resen junt en el gáiatri).

De regrés en Nábadwip, Nimai va escomençar a liderar kírtanas (vores i danses grupales en alabanza a Krisná) diàriament. Es va convertir en el carismàtic líder dels krisnaístas en tota la regió de Nadia.

En 1510 va abandonar a la seua esposa i a la seua mare i va entrar en l'orde de vida de renúncia (sanias) i va canviar el seu nom per Krisná Chaitania (‘consciència de Krisná’). Va adoptar una vida de menic religiós i durant sis anys va vagar de temple en temple per tota l'Índia. Va passar quatre mesos en Sri Rangam, en el sur de l'Índia.

En 1515 va visitar Vrindavan, el poble a on el deu Krisná havia passat la seua infància. En el costat nort del tossal Góvardhan va dir haver descobert el lloc a on havia estat l'estany Radha Kunda, a on ―segons la llegenda― Krisná havia tingut relacions íntimes en Radha.

En 1516 Chaitania es va establir (pel restant de la seua vida) en Puri (estat de Odisha), en la costa del golf de Bengala, a on es troba el temple de Yáganat (que era el nom del seu pare). Segons una llegenda, la primera volta que Chaitania va vore l'image de Yáganat, es va desmayar i es va fondre dins de l'estàtua.

Durant sis anys Chaitania va ser el líder dels cantants i ballarins que acompanyen a l'immensa carrossa de Jaganatha en una processó anual. Cada any venien varis centenars de bengalíes a visitar a Chaitania, i varen continuar fent-ho durant vint anys (la qual cosa en el XVI era realment difícil).

Seguidors

Chaitania no va organisar conscientment una secta a la seua entorn, pero el seu carisma i devoció per Krisná varen atraure a persones importants, com Sarva Bhauma Bhatta Acharia (una gran autoritat de llògica), a Adwaita Acharia (el líder dels krisnaístas en Bengala), Pratapa Rudra (el rei de Odisha) i Ramananda Ray (ministre bráhmana).

Sis Gosuamis de Vrindavan

Nitiánanda, que havia segut un asceta de la creència Madhva (dins de la doctrina visnuísta), es va convertir en l'organisador del moviment.

Chaitania va enviar a un grup de teòlecs a escriure el fonament teològic del cult bhakti. Varen ser coneguts com els Sis Gosuamis de Vrindavan. El desenroll de Vrindavan com el poble de l'infància de Krisná es va deure principalment a estos discípuls de Chaitania, que serien coneguts com els gaudía-vaisnavas (krisnaístas de Bengala). Entre estos sis erudits es trobaven els dos germans Rupá i Sanatana, que varen construir els primers temples de Vrindāvan, en l'ajuda de rics majarash (reis) de Rajastán.

Els liles

La vida i els pasatiempos de Chaitania Mahaprabhu es poden categorizar en dos parts, cridades adi (principi) i sesha (final). Els adi lila varen succeir en els seus primers 24 anys. Els śesha lila varen succeir en els següents 24 i inclouen madhia (6 anys) i antia (18 anys).

• Adi lila (24 anys).
  • Balia lila (fins als cinc anys):
  • Pauganda lila (des dels cinc fins als tretze anys).
  • Kishora lila (adolescència, des dels tretze als setze anys): als 16 (en 1503) es casa en una chiqueta anomenada Laksmí Devi, que va morir picada per una serp. Després es va casar en una atra chiqueta anomenada Visnupría.
  • Iauvana lila (16 a 24 anys).
• Sesha lila (25 a 48 anys).
  • Madhia lila (25 a 30 anys): pren saniasa i viaja per l'Índia.
  • Antia lila (30 a 48 anys): s'establix en Yáganath Puri. Per 6 anys continua el sánkirtan i els últims 12 anys es tanca en el seu quarto del temple, cridat gambhira (‘profunt, secret’).

Nova doctrina

Chaitania va crear una nova doctrina filosòfica cridada achintia-bheda-abheda: ‘inconcebiblemente diferent i no diferent’ (a-chintia: ‘no-concebible’, bheda: ‘diferent’, a-bheda: ‘no-diferent’). Significa que ―encara que un no puga imaginar-ho― l'ànima no és diferent de Deu, pero també és diferent.

Chaitania no va ser un escritor, ya que no va escriure res, llevat la poesia Śiksha ashtaka (‘huit [versos] d'ensenyança’).

Els seus seguidors creïen que ell era Krisná mateix en forma de devot, i «revestit de l'humor (i color de pell) de Radha».

Mort de Caitanya

La mort de Caitanya, el dijous 13 de juliol de 1533, és un misteri.

D'acort en els texts dels seus seguidors, era un avatar de Krisna i com a tal, la qüestió de la seua mort és absurda. La comunitat krisnaísta de Bengal va quedar completament abatuda per la seua desaparició.

L'escassea de senyes sobre el decés del sant es deu al fet de que la majoria dels texts varen ser escrits pels seguidors de Caitanya, i ells no creïen en la possibilitat de la seua mort (per la seua divinitat) i generalment es negaven a parlar sobre el tema. Per això els més famosos biógrafs de Sri Caitanya no comenten res en detalle.

Per lo tant la defunció de Caitanya va quedar com un misteri durant varis sigles.

Hipòtesis sobre la seua mort

Les escasses referències sobre la mort de Chaitania es deuen al fet de que la majoria dels texts varen ser escrits per devots, i ells no creuen (ni tampoc volen parlar) de la mort del mestre. Per això, els seus biógrafs no narren l'incident en absolut.

Per lo tant la mort de Chaitania va quedar com un misteri durant varis sigles.

Varis biógrafs bengalíes i oriyas (habitants de Odisha) varen descriure la seua mort de diferents maneres:

• Alguns creuen que s'havia «fos» dins de l'image de Krisná cridada Tota Gópinath.
• Uns atres creuen que s'havia fos dins de l'image de Krisná cridada Yáganath.
• Kavi Karnapura solament informa que Chaitania «va tornar a la seua morada celestial».
• Krisnadás Kavirash (1496‑1588) va escriure que la «desaparició» de Chaitania va ocórrer en l'any saka 1455 (1533 d. C.).
• Atres devots creuen que Chaitania va botar a la mar en un rapte d'èxtasis i es va ofegar.
• Uns atres diuen que més provablement el sant va ser assessinat pels seus enemics religiosos.
• Uns atres diuen que va morir de mort natural.

Fusionat en estàtues

Fusió dins de Tota Gopinath

Chaitania va dir haver trobat una estàtua del deu Krisná en pedra negra, tirada en la plaja de Puri. La va batejar Tota Gopinath (el Senyor en el jardí de les gopis; sent tota: ‘jardí’, gopī: ‘pastora de vaques’ i natha: senyor’). Li la va donar al seu amic Gadadhara Pandit per a que l'adorara de per vida en una capella.

Una versió diu que Chaitania va entrar en este templete de Tota Gopinatha i mai li'l va vore eixir d'allí, per lo que varen supondre que s'havia fos en esta estàtua de Krisná. Recolzen esta versió:

• Narajari Chakravarti (XVII-XVIII) en el seu llibre Bhakti-ratnakar,
• Sananda Kavisuria (en el capítul 36 del seu llibre Prema-tarañgui),
• Bhaktivinoda (XIX).

En l'actualitat es pot visitar el temple de Tota Gopinatha (en les afores de la ciutat de Puri). Per una mòdica propina, el sacerdot mostra una rajadura de color dorat en el genoll de l'estàtua negra, i declara que per allí va entrar el Senyor Chaitania (que tenia la pell dorada).

Bhaktisidhanta (fill de Bhaktivinoda) agrega: «La seua desaparició és traçada per La seua amalgamación dins de Gopinatha-Tota, en Puri. [...] [En canvi] alguns opinen que es va fusionar en la deidad de Yáganath».

Fusió dins de Yáganath

Atres autors sostenen que Chaitania tindria que haver desaparegut dins de l'image de Yáganath (va entrar al jagantesc temple de Yáganath, ple de grans portones en distintes direccions, pero mai més li'l va vore eixir). Recolzen esta versió:

• Isvara Dasa, en el seu Chaitania-bhágavata.
• Un discípul contemporàneu cridat Achiutananda (de l'estat d'Odisha) va escriure en el seu Sunia-samhita: «Ell [Chaitania] va cantar el nom de Radharani i com un raig va entrar en el sagrat cos de Yáganath».
• Divakara Dasa, en el seu Yáganath-charitamrita: «Chaitania es va absorbir dins de la deidad de Yáganath».
• Bhaktisidhanta (XX, fill de Bhaktivinoda).
• Bhaktivedanta Swami (fundador dels hare krishna i discípul de Bhaktisiddhanta) té la mateixa opinió: «Un dia, quan tenia 48 anys d'edat, va entrar en el temple de Jagannāth i va desaparéixer. Els seus amics fòra varen esperar, varen esperar, pero mai va eixir. S'havia fos en l'existència de Jagannāth».

Contradicció llògica

Varis historiadors ortodoxos krisnaístas accepten abdós versions com a autèntiques i reals. Sostenen que Chaitania, en un ratha-iatra (festival dels carros), es va multiplicar ballant al mateix temps en sèt grups de kírtan (vora i dansa en congregació). Si podia aparéixer en sèt diferents llocs al mateix temps, no és rar que poguera morir en dos llocs al mateix temps.

Ofegat en la mar

Un atre mit diu que va tindre una visió de Krisná sobre les ones i va entrar a la mar i es va ofegar. En els últims anys, Sri Chaitania experimentava forts brots psicóticos, que les seues hagiógrafos (com Mádhav Patnaik, Krisnadás Kavirash Gosuami i uns atres) diagnosticaven com divia-unmada (‘divina demència’, èxtasis).

Krisnadás Kavirash i atres hagiógrafos també donen eixa explicació. En estat de trance ell generalment corria recitant o cridant el nom de Krisná. En una ocasió es va tirar inconscient a la mar, pero va anar miraculosament rescatat per un peixcador en les seues rets.

Assessinat per brahmanes opositors

Alguns autors ―com el Dr. Jayadev Mukhopadhyaya― creuen que Chaitania va ser assessinat pels ortodoxos smarta-brāhmanas del grup govinda vidiadhāra-smarta.

No obstant, l'erudit H. K. Mahtab va afirmar que les dos referències històriques que refrendarien esta hipòtesis ―el text Chaitania-chakadā i la carta de Ramananda Ray en les que es va basar el Dr. Jayadev Mukhopadhyaya― serien falses.

Ferida i infecció

Durant l'investigació, es va descobrir un manuscrit en full de palma que narra la mort de Chaitania. Aparentment és el text més antic que tracta sobre este tema, ya que va ser escrit en l'any 48 del calendari anka (de Gayapati, rei d'Odisha), que equival a 1535, solament dos anys despuix de la mort del sant. El títul d'este manuscrit és Vaisnava-lilamrita i el seu autor es dia Mádhav Patnaik, qui és conegut com l'autor del Chaitania-vilás, el qual no s'ha descobert encara, pero és citat en detalle per atres autors com Biman Behari Mazumdar i el professor P. Mukershí.

Mádhav va estar en Yáganath Puri a lo llarc del periodo de la estadía de Chaitania i deu haver segut testic dels últims moments de la vida de Chaitania.

En el Vaisnava-lilamrita de Mádhav Patnaik es troben les primeres referències sobre la mort de Chaitania (ya que es varen escriure en 1535, molt abans que Lóchan Dās i Jayananda). Mádhav escriu que:

Mentres ballava en la processó de kirtan en la vespradeta del Rukmini amavasia (o Vaisakha amavasia), Chaitania va chafar una rajola tirada en la carretera i es va endoblegar el turmell esquerre provocant-se un esguell i lastimándose el dit gros del peu, que va sagnar profusamente. Chaitania va caure al sol desmayat. Els seus seguidors Yáganath Dones, Kasísuara Misra, Yosobanta Dones, Sribaisha i Ananta Dones ho varen carregar sobre els seus muscles fins al mandapa nort del temple de Yáganath. Li varen tirar aigua en el rostre i li varen cridar fins que va tornar en sí. El terrible moment havia passat i va haver signes d'alegria en tots els rostres presents. El temple es va omplir en la vora del senyor Hari. Gradualment Chaitania va recobrar la consciència i va poder parlar lliurement en els seus amics i seguidors. El públic curiós i els seus seguidors gradualment varen abandonar el temple en la creència de que Chaitania havia sofrit solament una ferida menor i que estava ben. La menuda ferida en el dit gros del peu esquerre va ser la causa de la seua mort. Gradualment el seu cos es va unflar i la febra va alcançar alta temperatura i finalment a la matinada del auspicioso dia d'aksaia tritía va fallir.

Mádhav Patnaik, Vaisnava-lilamrita

Este text de Madhav Patnaik és creible ya que es referix a una mort natural. Potser ell va ser un testic ocular, perque va escriure açò a penes dos anys despuix de la mort de Chaitania. Pero cap atre escritor d'eixa época va narrar eixe incident d'eixa manera.

Entre molts hagiógrafos bengalíes, solament Yaiananda informa algun atre detall:

Chaitania va decidir tornar a Vaikuntha el sèptim dia de la lluna plena del més de ashadha. Mentres ballava davant les carrosses en el més de ashadha es lastimó el dit gros del peu esquerre en una rajola. Al sext dia el dolor en el dit es va tornar intolerable i Chaitania va ser forçat a refugiar-se en el tota [‘jardí’] del temple. Li va dir a Gadádhar Pandit que abandonaria el món la nit següent en l'hora dècima. El seu cos va quedar tendit, pero ell va tornar a Vaikuntha en el carro de Visnú.

Yaiananda, Chaitania-mangal (1568)

Estes dos declaracions (de Mádhav Patnaik i de Jayananda) coincidixen sobre la ferida que va sofrir Chaitania durant la dansa kirtan. Décades despuix, devots bengalíes o oriyas posteriors varen realisar #adició.

Vore també

• Vaisnavismo
• Denominacions en el hinduismo
• ISKCON (Associació Internacional per a la Consciència de Krishna), nom oficial de la secta hare krishna

Enllaços externs

• https://www.vedabase.com/espanol/chaitanya-charitamrita (Śrī Caitanya-caritāmṛta, hagiografia completa de Chaitania, en espanyol, en el lloc web VedaBase).