Anar al contingut

Cerioporus squamosus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerioporus squamosus (Cerioporus squamosus)


Cerioporus squamosus, també conegut com Polyporus squamosus, és un fongo basidiomiceto, en noms comuns com a cadira de montar de la dríade i bolet d'esquena de faisà.

Té una àmplia distribució, trobant-se en Amèrica del Nort, Austràlia, Àsia i Europa, a on causa una podrimenta blanca en el duramen dels arbres de fusta dura vius i morts. El nom "cadira de montar de la dríade" es referix a les criatures de la mitologia grega cridades dríades, que podrien cabre i cavalcar sobre este bolet, mentres que l'analogia de l'esquena de faisà es deriva del patró de colors del soport que coincidix en el de l'esquena d'un faisà.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Squamosus prové del llatí squamosus, que significa cobert de escamas o escamoso, en referència a les característiques escamas de color marró obscur que es troben en el capell del fongo.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita pel botànic britànic William Hudson en 1778, que la va denominar Boletus squamosus. Quélet li va donar el seu nom actual en 1886, pero seguix sent àmpliament conegut pel nom donat per Elias Magnus Fries, Polyporus squamosus.

Descripció

[editar | editar còdic]

La cadira de montar de la dríade és un bolet anual que sol trobar-se adherida a troncs i tocones morts o en arbres vius de fusta dura en un punt en un gros talle. Generalment, el cos del frut és redó i té entre 8 i 30 centímetros (3-12 polzades) de diàmetro i fins a 10 cm (4 polzades) de gruixa. El cos pot ser de color groc a marró i té "escámulas" o escamas en la seua part superior. En la part inferior es poden vore els poros característics del gènero Cerioporus; estan formats per tubos apretats. Els tubos tenen una llongitut d'entre 1 i 12 mm (1⁄32 i 15⁄32 polzades).

El talle és gros i curt, de fins a 5 cm (2 polzades) de llarc. El cos del frut produïx una impressió d'espores blanques si es coloca sobre un full de paper. Les espores medixen 11-15 x 4-5 µm i són #elipsoide llargues i planes. Poden trobar-se soles, en arracades de dos o tres, o formant estants. Els eixemplars jóvens són blans pero s'endurixen en l'edat. És especialment comú en oms morts i també es troba en arces vius.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Este organisme és comú i està molt estés, trobant-se a l'est de les montanyes Rocoses en Estats Units i en gran part d'Europa. També es troba en Austràlia i Àsia. Sol fructificar en primavera, ocasionalment en autumne, i rarament en atres estacions. Molts buscadors de bolets entropecen en ella quan busquen colmenillas durant la primavera, ya que abdós tenen époques de fructificación similars, i este fongo pot alcançar un tamany notable de fins a 50 cm (20 polzades) de diàmetro. Eixercita un paper important en els ecosistemes forestals en descompondre la fusta, normalment l'om, el arce plateado o el boj, pero ocasionalment és un paràsit dels arbres vius. Atres arbres hospedadores són el fresno, l'hi haja, el castanyer d'Índies, el nogal persa, la tila, el arce, l'àlber, el magnolio i el sauce.

Comestibilidad i usos

[editar | editar còdic]

Comestibles quan són jóvens. Poden infestarse de cucs i tornar-se ferms, gomosos i incomestibles en madurar. Els llibres de cuina que tracten de la preparació solen recomanar arreplegar-les quan són jóvens, tallar-les en trossos menuts i cuinar-les a fòc llent. Algunes persones valoren el paper gros i rígit que pot fer-se en esta i moltes atres bolets del gènero Cerioporus. L'olor del bolet recorda a la corfa del meló d'Alger. Polyporus squamosus té un suau sabor a anou.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]