Cerimònia del té

Erro al crear miniatura:

La cerimònia del té japonesa, refinada i elaborada, es propon, a través de l'elegància i el protocol, demostrar respecte.

Una cerimònia del té és una forma ritualissada de preparar el té que es practica en l'esfera cultural d'Àsia de l'Est, en China, Japó, Coreja, Taiwan i Vietnam. La cerimònia del té, també cridada el "Camí del Té" en japonés, i el "Art del Té" en chinenc, és una activitat cultural implicant la preparació ceremonial i la presentació del té. La forma en la que es realisa, o l'art de la seua realisació, és cridada Cerimònia del Té. La cerimònia del té japonesa és la més coneguda i una de les primeres durant els temps antics i medievals. La cerimònia del té vietnamita, també influïda per la seua homòloga chinenca, només es realisa durant les bodes i atres rituals religiosos. També es pot fer referència a tot el conjunt de rituals, ferramentes, gests, etc. usats en este tipo de cerimònies com a la cultura del té. En totes les cerimònies i rituals del té, es pot trobar una "adoració de lo bell en mig dels fets sòrdits de la vida quotidiana", aixina com refinament, un íntim contingut espiritual, humiltat, control i simplicitat, "com tot art que compartix l'extraordinari, una artificialidad artística, abstracció, simbolisme i formalisme" d'una forma o una atra.

A nivell molt bàsic, les cerimònies del té són maneres formalisades de preparar el té, en un procés que ha segut refinat per a produir el millor sabor.

Entre els documents històrics sobre el tema, es poden mencionar el monógrafo del sigle VIII "El Clàssic del Té" i el llibre del sigle XII "Tractat sobre el Té".

Téisme o el Camí del Té

Erro al crear miniatura:

Vista interior d'una sala de té.

Quan la cerimònia del té s'entén i es practica per a fomentar l'harmonia en la humanitat, promoure l'harmonia en la naturalea, disciplinar la ment, calmar el cor, i alcançar la purea de l'allumenament, l'art del té es convertix en "téisme". El terme "chadao" conté dos paraules, sent la primera "té" i la segona el préstam chinenc tao/dao/, que es pot traduir pel sufix -ismo (també en japonés: 主義), i podria llavors llegir-se com "téisme". Una atra forma, més lliteral, de llegir la paraula és com el "camí del té" (茶 té i 道 camí), que es pot, per eixemple, comparar en 弓道; el camí de l'arc. En este terme, es descriu la cerimònia del té com la mostra d'interés en la seua cultura i els seus estudis, i la seua pràctica s'inscriu, en el temps, en un procés de cultiu personal. El téisme és en major medida un model estètic simplista, pero conté percepcions sotils sobre ètica, i inclús metafísica. El téisme està relacionat en l'esperit del té. Un sentit de focalisació i atenció es desenrolla baix els efectes d'un té saborós. Un téista és una persona que practica o goja l'art del té i el téisme. En les cultures chinenques i japoneses, com en la cultura coreana, existixen formes molt desenrollades de téisme.

Propòsits del consum del té

Erro al crear miniatura:

Té vert Matcha.

La cerimònia del té és la mescla de dos principis, sabi i wabi. "Wabi" representa les íntimes, o espirituals, experiències de la vida humana. Els seus significats originals indicaven un refinament tranquil o sobri, o el seu tènue sabor "caracterisat per la humiltat, el control, la simplicitat, el naturalisme, la profunditat, l'imperfecció, i l'asimetria" i "emfatisa els objectes i els espais arquitecturals simples, sense adorns, i celebra la suau bellea que el temps i el conte impartixquen als materials". "Sabi", per una atra part, representa les imperfeccions externes, o materials, de la vida, aixina com la naturalea original de les coses. El Budisme Zen també ha influït en el desenroll de la cerimònia del té. Els elements de la cerimònia del té japonesa són l'harmonia de la naturalea i el cultiu personal, i gojar el té d'un modo formal i informal al mateix temps. La cerimònia del té japonesa es va desenrollar com una "pràctica transformadora", i va escomençar a produir la seua pròpia estètica, en particular la dels principis de "sabi" i "wabi". Entendre la futilidad era considerat el mig més efectiu cap al despertar espiritual, mentres que abraçar l'imperfecció era honrat com un recort sà de l'importància de valorar els nostres sers sense polir, ací i ara, tal i com som —el primer pas cap a "satori" o l'allumenament—. El consum del té servix com a ajuda a la meditació, com a assistència en la adivinación, per a propòsits ceremonials i en l'expressió dels arts.

Vore també

• Categoria:Cultura del té per país
• Cerimònia del café