Anar al contingut

Cepilladora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cepilladora en motor elèctric d'accionament

Un raspall de fusta industrial[nota 1] és una màquina ferramenta que realisa l'operació mecànica d'espalmat de peces de fusta en caràcter industrial, com nivellats o acanalamientos, en l'únic requisit de que les superfícies siguen planes. El raspall lija el material fent passar la peça pel cabezal de tall d'una punta a una atra.

Principi de funcionament

Funcionament d'una cepilladora.

En la cepilladora, la peça de treball es fixa sobre una taula ajustable, sempre que el seu tamany i forma ho permeten. Generalment se subjecta per mig d'un tornell de mordaça (o prensa), que està fermament assegurat a la taula.[1]

La ferramenta de tall, normalment un buril de punta única, va montada en un braç rígit cridat carro. Este carro realisa un moviment alternatiu (de balanceig) cap a avant i cap a arrere sobre la peça.

  • La carrera d'alvanç (moviment cap a avant) és la que realisa el tall, retirant material.
  • La carrera de reculada no curta; servix per a que la ferramenta retorne a la seua posició inicial.

La llongitut de la carrera i el número de carreres per minut poden ajustar-se segons la llongitut de la peça i el material que s'estiga treballant.

El buril pot regular-se verticalment per a controlar la profunditat de cort. Ademés, durant la reculada del carro, la taula es desplaça automàticament una distància predeterminada cap a la ferramenta (alvanç travesser), preparant la següent passada de cort.

Disseny

Una cepilladora

La majoria de les cepilladoras estan construïdes en una columna vertical que sosté la corredera (carro), la taula i els mecanismes d'accionament i alvanç. En les seues primeres etapes de desenroll, este tipo de màquina es coneixia com cepilladora de columna o de pilar. No obstant, com este disseny es va convertir en el més habitual dins de l'indústria de màquines-ferramenta, el terme va deixar d'utilisar-se com a element distintiu.

En el temps, els fabricants varen escomençar a amprar denominacions més específiques per a classificar les cepilladoras, destacant característiques particulars del seu disseny o de la seua aplicació.

Alguns models es dissenyen per a realisar determinats tipos de treball en la major eficiència possible. Entre els dissenys menys comuns es troben:

  • La cepilladora de cap mòvil, en la que el cabezal realisa el moviment principal.
  • La cepilladora de tall per fita, que treballa per mig d'un moviment de tracció en lloc d'espente.

En conjunt, les variacions en el disseny responen a necessitats específiques de mecanisat i a l'optimisació del rendiment segons el tipo de peça a treballar.

La classificació d'estes màquines s'ha vist influïda per l'acció de la màquina durant l'operació de cort. Per eixemple, en el raspall de cap mòvil, contràriament al procediment general, la corredera i la ferramenta, en lloc del treball (peça bruta), es mouen quan es conecta l'alimentació automàtica. En la limadora de tracció el material es talla en la carrera de tornada en lloc de la d'alvanç.

En un atre grup de classificació s'ha basat sobre el tipo de mecanismes d'impuls que s'utilisa en la seua fabricació. Per eixemple, els raspalls en que el moviment recíprocament de la corredera es produïx per mig de manivela i perno, principalment en l'engranage, en el moviment de la màquina, reben el nom de raspalls de manivela. Similarmente els raspalls d'engranage reben este nom per una série d'engranages i cremallera que es troba en la part inferior de la corredera i que mouen a la ferramenta de tall sobre el treball o peça bruta. En el raspall vertical es té encara una atra característica de construcció de disseny, responsable del nom. La ferramenta de cort es mou en direcció vertical, en contrast en el moviment horisontal habitual de la corredera.

Vore també

Notes

  1. ↑ <Encara que, a voltes, a esta ferramenta també li la crida "cepilladora", lo cert és que el vocablo no està arreplegat pel Diccionari de la llengua espanyola, usant-se per a este fi la paraula espalme, la definició de la qual segons el DLE és, en segona accepció: «Instrument de fusteria format per un prisma quadrangular de fusta dura, que du embotit, en una obertura travessera i subjecte per una falca, un ferro acerado en tall, el qual descolla una miqueta de la cara que ha de fregar en la fusta la superfície de la qual es vol alisar.»>

Referències

  1. ↑ (2009) Seguritat en El Treball. Manual Per a la Formació De l'Especialiste (en es), Lex Nova. ISBN 978-84-9898-075-2. Consultat el 2026-03-04.

Bibliografia