Centre internacional de conferències de Kyoto
El Centre internacional de conferències de Kyoto (国立京都国際会館 Kokuritsu Kyōto Kokusai Kaikan?), abreviat com ICC Kyoto (per les seues sigles en anglés) i anteriorment cridat Sala de conferències internacionals, és un centre de convencions en Takarakaike, Sakyō-ku, Kyoto, Japó. Es va inaugurar en 1966 i es va ampliar en 1973, té 156 000 m² d'espai. El protocol de Kyoto es va firmar ací.[1]
El centre va ser dissenyat per l'arquitecte Sachio Otani en una estructura hexagonal inusual que va permetre tindre poques parets o columnes verticals.[1] Té vàries sales de conferències, la principal té capacitat per a 2000 persones, algunes sales menudes, un saló anexe en capacitat per a 1500 persones i una sala d'events. L'Hotel Grand Prince de Kyoto està prop.[2] La sala principal i l'anex estan equipades per a realisar interpretació simultànea en 12 idiomes.[3]
Està situat al nort de Kyoto i es pot aplegar per la llínea Karasuma del metro.[4]
El complex és la locació de l'escena final de la película de cult d'arts marcials de 1982, El repte, de John Frankenheimer, protagonisada per Scott Glenn i la llegendària estrela Japonesa, Toshiro Mifune.
Història
Despuix de la Segona Guerra Mundial es discutia en el Japó de la posguerra i en procés de reconstrucció l'idea d'un centre de conferències internacionals per a reconectarse en la societat diplomàtica internacional.[5]
En 1956 Ichiro Kono va visitar el Palau de les Nacions en Gènova, Suïssa, com a representant del govern en una conferència. Despuix de retornar va expondre al primer ministre Nobusuke Kishi la necessitat de crear un centre de conferències internacionals. L'alcalde de Kyoto, Yoshizo Takayama, volia atraure el turisme internacional a la ciutat per lo que va aprofitar l'oportunitat per a que Kyoto anara la sèu del centre de conferències.[5]
El 8 de novembre de 1956 el primer ministre va dir que «[volia] construir un centre de conferències internacionals en la ciutat de Kyoto i les seues afores». Per a 1957 el congrés va aprovar un presupost de 5 millons de yens per a la planeación i investigació de la construcció del recint.[5] Es va fer un concurs per al disseny, construcció i part de l'administració per a la persona en el disseny més sobreixent.[6]
Es varen presentar 195 proyectes i despuix de quinze delliberació el proyecte de Sachio Otani va ser l'elegit, qui ya havia dissenyat l'edifici del govern metropolità de Tòquio.[7]
El proyecte de Sachio Otani mesclava estils de construcció del Japó antic en estructures de doble trapezoide incorporades en els elements espacials, lo que creava espais tridimensionals adequats per a un centre de conferències internacionals. El proyecte aprofitava la naturalea de Takaragaike, disponia dels estacionaments i jardins d'una forma ingeniosa aixina com també tenia en conte proyectes d'expansió.[7]
Events passats
- 1994: Unió Internacional De Telecomunicacions Conferència plenipotenciaria.
- 1997: Convenció Marque de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (Protocol de Kyoto)
- 2003: Fòrum Mundial De l'Aigua
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Architecture of ICC Kyoto».
- ↑ «Our Rooms and Floor Guid».
- ↑ «Our Services».
- ↑ «Getting To ICC Kyoto».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kyoto International Conference Center. «The lead up to the selection of Takaragaike in the city of Kyoto– An International Conference Center for Japan».
- ↑ Kyoto International Conference Center. «Open design competition».
- ↑ 7,0 7,1 Kyoto International Conference Center. «Sachio Otani picked as the architect».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro internacional de conferencias de Kioto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.