Centre Catòlic Social de Catadau

El Centre Catòlic Social siti en el carrer Sant Bàrbar número 1 de Catadau (Valéncia), Espanya, és un edifici religiós que data de l'any 1914 atribuït a l'arquitecte Enrique Viedma Vidal, que va ser fundat a principis de sigle per don Ramón Ferrandis.

Centre Catòlic Social de Catadau

Descripció

L'edifici és de grans proporcions si ho comparem en el restant de construccions que se situen en este entorn urbà. La seua planta té forma de L, de modo que una de les ales recau al propi carrer principal i l'atra a un chicotet parc urbà. Volumétricamente, està integrat per tres cossos; dos d'ells corresponen als braços de la L, i el central resol l'intersecció. L'edifici, en els seus dos cossos secundaris, és d'una sola planta, en coberta a dos aigües. El cos central està sobreelevado dos plantes del restant, i la seua coberta és, aixina mateix, a dos aigües. La seua frontera al carrer Sant Bàrbar, es pot considerar la principal, i correspon al testero de la nau. En ella és a on està situada l'entrada principal.

La seua funció bàsica és la d'un centre social, en les oportunes dependències, locals de reunió i tertúlies, saló d'actes, sals de deports i una capella.

El llenguage amprat es mou dins dels plantejaments eclèctics i del modernisme valencià, en clares influències novecentistas. No en va l'autor, Enrique Viedma, recent titulat en 1915 per l'Escola de Barcelona, coneix l'arquitectura de la rajola de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch. La resolució de l'edifici en estos térmens i la coherència compositiva dels materials amprats, li conferixen gran interés. En efecte, sobre els llenços de mampostería utilisats com a fondo, es destaquen els elements més significatius de la composició resolts en aparelle de rajola. L'escassa ornamentació, junt en esquinals, modillones, recercos, pilastres i rebancs es definixen en este material.

Les plantes de l'edifici estan caracterisades en frontera per diferents solucions en el tractament dels buits. Aixina en planta baixa, s'ampren arcs de mig punt, en certs matisos historicistas. En primera planta, apareixen els buits més singulars, que li donen molta personalitat a l'edifici. A partir del rebanc que arremata la planta baixa, es dispon una série tres grans buits recercados per frontera, de composició tripartita/tripartida. Dos buits laterals esvelts i un de central, queden coronats per un fals arc consistent en hilades de rajola que van creixent i aproximant-se successivament fins a convergir en la clau, formant una llínea quebrada d'envolvente inclinada i recta. El recercado està tractat en minuciositat, ya que es resol en dos plans, quedant resaltat a lo llarc de la poligonal que forma la vora, i en els chicotets eixints que es destaquen sobre cada u dels tres buits. En la planta superior, es dispon centrada en cada frontera un renc de nou finestres simples, molt més chicotetes que en la planta anterior, a modo d'esclafidors. La solució de llindar és equivalent a la ya descrita, i la separació de buits és mínima, reduïda a una hilada de rajoles. El recercado en este cas és comú als nou buits, formant una envolvente poligonal, del que res més descollen els vierteaguas.

Referències

VV. AA. (David Urios Mondéjar). Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4