Catholicon
La Summa Grammaticalis, més coneguda com Catholicon va ser un diccionari llatí molt apreciat en la Baixa Edat Mija. Va ser escrit per Juan de Gènova o Johannes Balbus en 1286. És mencionat en les obres de Boccaccio i de Petrarca i va servir com a model per a obres anàlogues durant el Renaixença.
Esta obra, escrita en la década de 1270, està composta per varis tractats d'ortografia, etimologia, gramàtica, prosòdia i retòrica (el cridat trivium) i per un diccionari de la llengua llatina (primae, mediae et infimae Latinitatis) que contenia 670 000 veus, en l'objectiu de comprendre millor la Bíblia.
El diccionari va ser valorat de diversa manera: va rebre aplaudiments i també asproses crítiques, com les d'Erasmo de Róterdam, en el De Ratione Studiorum, en els Colloquia i en una carta a Martin van Dorp,[1] a les que va respondre Leandro Alberti en un escrit de defensa del dominico.
L'obra va tindre vàries edicions i va ser un dels primers texts impresos en 1460, pel mateix Gutenberg, qui va manar fer tipos especials per a l'obra.
Notes
- ↑ P. S. Allen, ed. Opus epistolarum Dones. Erasmi Roterodami, 12 vols, (Oxford, 1906–1958); II 337, 91-114.
Bibliografia
- Enciclopèdia cattolica, Sansoni, Florencia, 1949, veu «Giovanni Balbi».
Enllaços externs
- Balbi, Giovanni, d. 1298. Catholicon. [373] fulls. 404 mm. (fol.) Eixemplar conservat en la Rare Book and Special Collections Division de la Library of Congress
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catholicon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.