Catfishing
El catfishing (de l'anglés catfish: 'bagre' o 'siluro') és una activitat maliciosa en internet per la qual una persona es crea una conte d'usuari títaro o un perfil fals en una ret social en l'objectiu d'enganyar, estafar o abusar d'una víctima en concret.[1] Esta activitat pot usar-se per a obtindre beneficis econòmics, comprometre a la víctima d'alguna manera o simplement per a trolear o complir algun desig en concret. El catfishing ha aplegat a formar part dels mijos de comunicació, a on a sovint les víctimes busquen identificar a qui els ha estafat, la seua catfisher. Ademés, certes celebritats han aplegat a ser atacades per esta via, lo que ha cridat l'atenció dels mijos de comunicació sobre el catfishing.
Història
El terme modern va aparéixer per primera volta en el documental nortamericà Catfish de 2010. El documental seguix a Yaniv Nev Schulman, el seu productor eixecutiu, com a víctima del catfishing en mantindre una relació en la que pensava que era una jove de 19 anys del Mig Oest d'Estats Units quan en realitat es tractava d'un ama de casa de 40 anys. En el documental, es menciona que al marit de la dòna se li va ocórrer este terme perque li va trobar certa similitut en el mit de cóm es comporten l'abadejo i el bagre (de l'anglés catfish) quan són transportats en tancs diferents: s'enviava als abadejos junt als bagres dins dels mateixos tancs per a que els abadejos es mantingueren actius, lo que garantisava la calitat dels abadejos, ya que, en enviar-los sols, els abadejos es tornaven pàlits i aletargados.[2][3][4] Este mit es va originar en la ficció d'Henry Nevinson (1913: Essays in Rebellion) i Charles Marriott (1913: The Catfish).[5]
El catfishing es va fer cada volta més conegut a lo llarc de la década següent gràcies a la série de televisió del mateix nom que seguia a l'estrela principal, Nev Schulman, ajudant a atres persones a investigar si estaven sent víctimes de catfishing.[6]
El terme es va fer popular durant un incident en 2013 que va involucrar a l'estrela de fútbol americà de l'Universitat de Notre Dona'm Manti Et'o.[7][5]
Sociologia
Un usuari d'Internet utilisa una identitat falsa per a persuadir a un atre de que crea que és la persona que suplanta. A sovint s'usa per a les relacions, com en la película Catfish. Normalment, la persona que practica el catfishing usa fotos i fets de la vida d'una atra persona per a que semble una persona real. Ademés, sol ocórrer que la persona real a la que s'està suplantant ni tan sols sap que estan usant les seues fotos i el seu nom; desconeixen que la seua identitat està sent utilisada per a crear falses relacions amistoses o amoroses en llínea. Qui practica el catfishing ho fa per a semblar una millor versió de sí mateixa en usar una identitat falsa. La seua principal raó per a açò és per a fer-se amic de l'atra persona en busca d'una relació amistosa o sexual.[8]
Alguns usuaris han utilisat el catfishing per a explorar la seua identitat sexual o de gènero.[9] Conegut d'esta manera com un tipo d'estafa romàntica, el catfishing s'ampra a sovint en pàgines web de cites, en els que les rets socials o el correu electrònic servirà als estafadores per a establir un contacte inicial.[10]
El benefici econòmic també pot ser una atra raó per al catfishing. En 2015, tres jóvens varen crear un perfil fals en les rets socials i varen conseguir furtar-li $3300 al Estat Islàmic, un grup terroriste. Un oficial de reclutament se'ls havia acostat i elles li varen demanar diners per a viajar a Síria. Despuix de rebre els diners, varen eliminar immediatament el seu conte i es varen guardar els diners en efectiu per al seu propi viage personal.[11]
El catfishing també ha segut una tàctica per a detindre activitats delictives. En 2004, Dateline NBC va produir el segment per a televisió To Catch a Predator, en el que es documentava a policies encoberts que es feyen passar per menors per a atrapar a pedòfils. Després, els pedòfils eren atrets a espais dissenyats pels oficials encoberts a on tècnicament anava a tindre lloc una trobada entre el menor i l'adult.
També pot utilisar-se el catfishing com una tàctica per a intimidar de manera online a algú atacant a atres persones treballant baix una identitat falsa o anònima. Ya que estan usant l'identitat d'una atra persona o una identitat inventada, esta persona no es ficarà en problemes i les seues accions no tindran cap conseqüència, ya que el ciberacoso no pot ser rastrejat fins a ells.
Vore també
- Descalificació o gaslighting
- Cavall de Troya
- Síndrome de Münchausen
- Suplantació d'identitat o phising
Referències
- ↑ Chandler, Daniel. (March 2016). A dictionary of social mija, Munday, Rod., Oxford University Press., First edició, Oxford. OCLC 952388585. ISBN 978-0-19-180309-3.
- ↑ McCarthy, Ellen. «What is catfishing? A brief (and sordid) history.». Consultat el 2020-11-11 (en en-us).
- ↑ Harris (2013-01-18). «Catfish meaning and definition: term for online hoaxes has a surprisingly long history». Slate (revista). Consultat el 2015-09-23.
- ↑ «Why is MTV's 'Catfish' TV show called Catfish?». starcasm.net (2012-11-26). Consultat el 2015-09-23.
- ↑ 5,0 5,1 Zimmer, Ben. «Catfish: How Manti Et'o's imaginary romançada got its name», The Boston Globe, 2013-01-27. Consultat el 2015-09-23.
- ↑ Martin. «Here's How MTV's Catfish Actually Works». Vulture. Consultat el 2018-04-06.
- ↑ Harris (2013-01-18). «Catfish meaning and definition: term for online hoaxes has a surprisingly long history». Slate. Consultat el 2015-09-23.
- ↑ Lohmann. «The Two-Sided Face of Teen Catfishing». Psychology Today. Consultat el 2018-04-06.
- ↑ Slade, Alison F.; Narre, Amber J.; Buchanan, Burton P. (2014). Reality Television: Oddities of Culture, Lexington Books, pp. 237–244. ISBN 978-0-7391-8564-3.
- ↑ Commission (2015-05-14). «Dating & romançada» (en en). www.scamwatch.gov.au. Consultat el 2020-11-11.
- ↑ «Chechen girls swindle ISIS fighters for travel money». RT News (2015-07-29).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catfishing» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.