Catedral de Sant Maurici (Mirepoix)
.jpg)
La catedral [de] Sant Maurici de Mirepoix (en francés: cathédrale Saint-Maurice de Mirepoix) és una antiga catedral catòlica medieval de França, que va ser la sèu de l'antiga diòcesis de Mirepoix, en el departament d'Arièja, i va ser suprimida en 1790,[1] durant la Revolució per a ser integrada en l'arquidiócesis de Toulouse (i després en Pamiers).
La catedral va ser objecte en 1907 d'una classificació al títul dels monuments històrics.[2]
Història de la construcció
[editar | editar còdic]
Fundació
[editar | editar còdic]La advocación a Sant Maurici prové de la primera iglésia, construïda en la vora dreta del Hers-Vif. El 22 de setembre de 1209, el dia de Sant Maurici, els eixèrcits de Simon de Montfort varen prendre el poble i varen colocar l'iglésia baix el patrocini del sant i dels seus companyers. Pero esta iglésia ya no es conserva, duta per l'inundació del 16 de juny de 1289, que va fer que la ciutat es traslladara a la vora esquerra.
La catedral que hui es coneix va vore la seua primera pedra colocada per Jean I de Lévis-Mirepoix el 6 de maig de 1298 (data en que va ser posada la pedra de la dedicació). La seua edificació es va estendre durant sis sigles, en interrupcions.
L'iglésia es convertix en catedral, les obres comencen
[editar | editar còdic]El 26 de setembre de 1317, en la bula Salvator noster, el recent elegit papa Juan XXII va fer de Mirepoix la sèu d'un nou bisbat; l'iglésia es va convertir en una catedral. Pero faltaven fondos per a ampliar l'edifici. Els diversos bisbes varen tractar d'ocupar-se d'això, pero mai varen conseguir completar les obres (la Guerra dels Cent Anys i una epidèmia de pesta en 1361 varen influir molt). Jacques Fournier, futur Benedicto XII, va fer dibuixar uns plans per a ampliar-la a Pierre Poisson (futur arquitecte del palau papal de Aviñón) pero va ser nomenat moradura ans que poguera realment portar-los a terme.
Fins a el XVI, en l'excepcional bisbe Philippe de Lévis no es emprenderan obres significatives: va demolir les cases recostadas contra la catedral, rebujant aixina l'edifici, ho va engrandir i va embellir, i sobretot, va construir el campanar, la flecha del qual ben esmolada, de huit costats, eleva la creu terminal fins als 60 metros, convertint-la en la més alta del departament. Dos plantes quadrades, sostingudes per contraforts, estan coronades per dos plantes octogonales, allumenades per finestres ogivals en tornavoces. Este campanar, terminat en 1506, alberga 16 campanes, incloent un bourdon de dos tonellades (la més pesada del Suroest).
Va ser també d'esta época que es data la porta renaixentista, que havia segut desmontada des de feya temps i que es va retrobar en 1952, i el porche d'entrada.
Un llent abandó
[editar | editar còdic]Despuix de Philippe de Lévis, els bisbes ya no varen viure més en el lloc. Només Pierre de Donnaud va fer transformar l'interior de la catedral. Molt del mobiliari va desaparéixer poc a poc, per un cert abandó accentuat pels pillage de la Revolució i la supressió del bisbat de Mirepoix. Les sillerias , per eixemple, varen ser venudes.
La restauració de Eugène Viollet-li-Duc
[editar | editar còdic]L'antiga catedral va ser restaurada en 1858 i 1859 per Prosper Mérimée i Eugène Viollet-li-Duc. Este últim va trobar un edifici desequilibrat i disimétrico, molt heterogéneu, en un estat llamentable... Va fer construir arbotantes en pedra, i finalment va construir la volta. En 1860, la seua nau, ampliada en 3,30 m fins als 21,40 m, convertint-la en la nau única més ampla d'estil gòtic languedociano. Esta restauració (de fet una reconstrucció en gran part) va tindre i té sempre els seus detractors. Viollet li Duc —aplicant els seus principis— va suprimir, va afegir, va ampliar, va reinterpretar... pero va permetre que esta catedral, que mai havia segut completada i si modificada en époques molt diferents, adquirira una certa unitat d'estil.
Inventarie
[editar | editar còdic]La capella del bisbe i el seu llaberint
[editar | editar còdic]La capella privada del bisbe Philippe de Lévis és coneguda pel seu llaberint, últim instalat en una catedral d'Europa. La capella també té una emmanisat pintat de gran valor. El conjunt és fràgil i està en un estat molt degradat. Esta capella no és accessible al públic.
Claus de volta
[editar | editar còdic]Les claus de volta de les capelles radials s'atribuïxen al mestre de Rieux, escultor molt important i de gran calitat, del que la majoria de l'obra que es coneix hui es conserva en el Museu dels Agustinos de Toulouse.
Orgue
[editar | editar còdic]l'orgue d'este edifici té 40 jocs i va ser construït per la fàbrica Link de Giengen en Brenz (Alemània del sur) en 1891. És l'instrument més important construït per estos constructors d'òrguens per a França. No havent segut restaurat mai, és encara més valiós per a entendre la factura de l'orgue alemà d'eixa época.
Un atre mobiliari notable
[editar | editar còdic]Hi ha moltes estàtues de fusta dorada de el XVIII, algunes pintures dels sigles XVII i XVIII, un tabernáculo de marbre, una taula d'altar i un soport de pedra esculpido de el XV .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ancienne cathédrale Saint-Maurice». GCatholic.org. Consultat el 25 d'agost de 2017.
- ↑ L'entrada «Ancienne cathédrale Saint-Maurice, actuellement église paroissiale» de la base Mérimé la descriu, en historique, del següent modo:
El porche nort data de el XV i ha segut coronat per una peça abovedada que comunica en el bisbat, una sòrt de tribuna a on el bisbe podia anar des dels seus aposentos. La vasta nau està emmarcada per capelles preses entre el gran voladizo dels contraforts (sigle XIV o XV). Li porche nord dona't du 15i siècle, et a été surmonté d'unix pièce voûtée communiquant avec l'évêché, sorte de tribune où l'évêque pouvait es rendre depuis ses appartements. La vaste nef est encadrée de chapelles prises entre la gran saillie dones contreforts (14i ou 15i siècle).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de San Mauricio (Mirepoix)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.