Anar al contingut

Catedral de Chiclayo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catedral de Chiclayo

La Catedral de Chiclayo (també coneguda com a Santa María Catedral) és aquella edificació religiosa catòlica de el xx, ubicada en el parc o plaça principal de la ciutat de Chiclayo, el seu disseny és d'estil neoclàssic i és la sèu principal de la Diòcesis de Chiclayo. Va reemplaçar a mitan de el xx a la veïna Iglésia Matriu de La nostra Senyora Santa María de les valls de Chiclayo de el xvi, demolida en 1961, com a iglésia principal diocesana de la ciutat, adoptant el nom abreviat i advocaació de Santa María d'esta última.

Construcció

[editar | editar còdic]

El disseny data de 1869, encara que la seua construcció es reinicia en 1928 quan, per falta de fondos i després de la gestió de les autoritats locals davant el Congrés de la República, es va assignar una partida econòmica a l'obra que es va recomençar el 13 de febrer de 1928 i va culminar en 1939.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

Correspon a l'estil neoclàssic i es caracterisa per la seua monumentalitat (a semblança de les grans obres de les arquitectura grega i romana), les llínees rectes que dominen sobre les curves, les seues formes més senzilles i simètriques, la major racionalitat compositiva, sobrietat decorativa i orde.

La portada és de dos cossos, sostingut el primer per columnes dòriques que s'anteponen als tres arcs d'entrada. El segon presenta capiteles corintios, en que els seus intercolumnios s'aprecien balcons o miradors. A abdós costats de la frontera destaquen campanars arrematats en cupulillas.

Conta en quatre campanes: “Au María”, “Asumpta”, “Mater Dei” i “Gratia Plena”; traslladades d'Alemània fins al Port de Pimentel i varen ser, després, transportades en el tren de Pomalca; i de l'estació del tren en el carrer Colón a la catedral en una plataforma arrastrada per un camió.

Interior

[editar | editar còdic]

En el seu interior, de tres cossos, destaquen: la bella talla del Crist Pobre, els vitrales varen ser confeccionats en Lima i corresponen a escenes marianas extretes del catecisme. Fins fa poc va contindre l'image de el “Senyor dels Milacres” donada en 1917 per la senyora Carmela Prim de Aspíllaga i que va ser pintada per Guillermo Samanez a fins de el XIX.

L'altar va ser colocat per Monsenyor Luis Sánchez Moreno. Al centre del frontis i en la part més alta es troba l'image de “Santa María de les Valls de Chiclayo” en el honor de les quals va ser establit el poble de Chilcayo a l'arribada dels Pares franciscanos el XVI.[1]

Intervencions i Restauració.- En els anys 2002 i posteriorment en 2013 es va realisar una restauració i conservació integral dels pisos en atris, rebancs exteriors, sostres, cúpules i campanars de l'edificació realisada per l'arquitecte chiclayano Mario Alfredo Seclén Rivadeneira i Jorge Cosmópolis Bullón.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Història: Ciència de vida: L'Iglésia Catedral de Chiclayo». Història. Consultat el 28 de giner de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]