Catedral basílica de La nostra Senyora de la Pau
La Catedral Metropolitana Nostra Senyora de la Pau és una basílica menor situada en la Plaça Murillo de la ciutat de La Pau, en Bolívia. Va ser construïda en l'any 1835 en una arquitectura d'estil neoclàssic en alguns elements barrocs. Té un interior distribuït en 5 naus. En la seua construcció i disseny va participar l'arquitecte Antonio Camponovo.
Història
[editar | editar còdic]El primer bisbe de la Pau, fra Dumenge Valderrama, va iniciar la construcció de l'iglésia catedral l'any 1606 en el predio que estava situat al costat de la casa de govern i que fins a eixe moment havia albergat el quarter de la ciutat. L'iglésia va ser terminada de construir en 1685 i es varen ultimar detalls fins a 1692; eixa primera construcció va ser feta en pedra, calç i rajola. L'edifici contava en 3 naus, dos capelles laterals, dos campanars i una cúpula.[1]
Esta primera iglésia va ser demolida a partir de 1826 per l'afonament del seu presbiteri i vàries rajaduras que amenaçaven la seua desplome. En 1831 el president Andrés de Santa Creu va encomanar al pare Manuel Sanauja, oriunt de Moquegua, la construcció d'una nova catedral, les obres es varen iniciar el 24 de març de 1835; en 1925 va ser inaugurada en el marc del primer centenari de la fundació de la república de Bolívia, si ben eixe any es va inaugurar, la seua ornamentació interior encara va continuar fins a 1932. En 1989, es varen inaugurar les seues dos torres laterals, coincidint este acte en la visita del Papa Juan Pablo II.[2]
Estructura
[editar | editar còdic]
Presenta una frontera de dos cossos, cinc naus en una porta d'ingrés per a cada una. La porta central i la finestra estan flanquejades per 3 columnes corintias en cada costat. La seua frontera presenta vàries columnes corintias i ornaments de reminiscència greco-romana. Destaca una gran cúpula metàlica, i dos chicotetes cúpules, també de metal, que coronen les torres.[2]
L'altar principal, l'escalinata i la base del cor es varen realisar en marbre dut des d'Itàlia, estos presenten altorrelieves i incrustacions en bronze.[2]
En el subsol les criptes són de grans dimensions, ocupant dos hectàrees, actualment gran part de les criptes estan sepultades en arena.
En el costat esquerre existix una capella a on es guarden els restants del Mariscal Andrés de Santa Creu, el suprem protector de la Confederació Perú-Boliviana.
La catedral conta en un museu d'art sacre.
Vore també
[editar | editar còdic]- Basílica de María Auxiliadora
- Basílica de Sant Francisco
- Iglésia del Carmen
- Iglésia de Sant Joan de Deu
- Iglésia de Sant Pedro
- Iglésia de Sant Sebastià
- Iglésia del Senyor de l'Exaltació
- Iglésia La Recolecta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luis S. Crespo (1925). Donya Vicenta Juaristi Eguino.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral basílica de Nuestra Señora de La Paz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.