Castro de Santa Olaia
El Castro de Santa Olaia (també cridat Castro de Santa Eulália) és un jaciment arqueològic situat en el municipi de Figueira dona Foz, Portugal, considerat l'establiment fenicio confirmat més septentrional de la costa atlàntica de la península ibèrica.[1]
En l'Antiguetat el lloc es trobava molt provablement sobre una chicoteta islilla en l'antic estuari del riu Mondego. Les excavacions, iniciades per l'arqueòlec António dos Sants Rocha a principis del sigle XX i continuades des de la década de 1990, varen documentar vàries fases d'ocupació de l'Edat del Ferro.[2]
Cap autor grecolatino conegut menciona el jaciment per nom; la seua identificació com emporio fenicio procedix exclusivament de l'evidència arqueològica.
Els objectes trobats es conserven en el Museu Municipal Sants Rocha, en Figueira dona Foz.
Història
L'emplaçament de Santa Olaia va atraure presència humana ya des del Neolític, encara que d'este periodo solament es conserven troballes disperses i descontextualizados, recuperats en clots de plantació i fonamentacions posteriors.[3]
Presència fenecia
Les evidències arqueològiques situen el moment de major activitat del jaciment en la Primera Edat del Ferro. L'assentament fenicio i les primeres obres de la muralla escomença cap als sigles IX–VIII a. C., prolongant-se la construcció defensiva durant esta última centuria. La presència fenicia s'afiança a partir del sigle VII/VI a. C., periodo en el que s'alcen noves vivendes i apleguen al jaciment ceràmiques procedents del comerç exterior; esta fase de consolidació s'estén fins al sigle IV a. C., en indicis d'una última ocupació que podria alcançar el sigle III a. C.[3]
Ocupació migeval
Restants d'una muralla i dos torres quadrades d'época migeval, localisats en el sector noroest del jaciment, indiquen la presència d'una estructura militar. Per la seua posició estratègica, és possible que Santa Olaia eixercitara un paper en la conquista i defensa del territori durant la Reconquista cristianar.[3]
Ademés de ceràmica del periodo altomigeval, s'han documentat produccions enmarcables en les époques emiral, califal i dels regnes taifas, que confirmen una presència islàmica entre els sigles IX i XI.[3] El final del domini islàmic en la zona coincidix en la data de la menció escrita més antiga coneguda del castell de Santa Olaia, en 1087; de la mateixa manera que en Coímbra, s'han trobat en la zona numeroses ceràmiques en decoració tant cristiana com a islàmica.[3] L'abandó definitiu del jaciment va poder produir-se entre els sigles XII i XIII, coincidint en la pèrdua d'importància defensiva de la llínea del riu Mondego.[3]
Metalúrgia
Les excavacions en l'ala nort del fort, junt al caixer del riu, varen revelar una zona de fundició, evidència de la cultura metalúrgica desenrollada en l'assentament.[3]
Referències
- ↑ Almeida, S. & Vilaça, R. (2020). «Santa Olaia: a centre of phoenician influence in River Mondego (Portugal). Assessment and expectations». En Celestino Pérez, S. & Rodríguez González, E. (eds.), Un viage entre l'Orient i l'Occident del Mediterràneu. Actes del IX Congrés Internacional d'Estudis Fenicis i Púnicos (Mytra 5). Mèrida: CSIC, pp. 1495-1504.
- ↑ Almeida, S. & Vilaça, R. (2020), op. cit.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Castro de Santa Olaia». Portal do Arqueòlec, Direção-Geral do Património Cultural. Consultat el 21 de juliol de 2026.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castro de Santa Olaia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.