Castell de Nijō
El Castell de Nijō (二条城 Nijō-jō?) és un castell japonés localisat en Kyoto, Japó. La superfície total del castell és de 275 000 metros quadrats, dels quals 8000 metros quadrats estan ocupats per diversos edificis.

Forma part del conjunt de Monuments històrics de l'antiga Kyoto (ciutats de Kyoto, Uji i Otsu) declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en l'any 1994.
Història
En 1601 Tokugawa Ieyasu, el fundador del shogunat Tokugawa, va ordenar a tots els senyors feudals que contribuïren a construir el castell de Nijō, que es va terminar durant el regnat de Tokugawa Iemitsu en 1626. Va ser construït com la residència en Kyoto dels shogunes Tokugawa. Durant el shogunat Tokugawa, la capital del país era Edo, pero en Kyoto residia la Talle Imperial.
El castell central o donjon va ser alcançat per un raig i destruït en 1750.
En 1788, el palau interior va ser destruït per un incendi que es va propagar per la ciutat, quedant pràcticament abandonat fins a 1893.
En 1867, el Palau de Ninomaru va ser el lloc des del qual Tokugawa Yoshinobu va declarar que retornava l'autoritat a la Cort Imperial de Kyoto. Al següent any, els membres del gabinet es varen instalar en el castell. En 1939 el palau va ser donat a la ciutat de Kyoto i es va obrir al públic en 1940.
Organisació
Defenses
El castell de Nijō tenia dos defenses en forma d'anells concèntrics, les quals consistien en murs i un ample fos. També contava en un mur molt més senzill que rodejava el Palau de Ninomaru. El mur exterior té tres portes, mentres que l'interior té dos. En el cantó suroest del mur interior es troba la base d'una torre de cinc pisos d'alt, la qual es va destruir en 1750. El mur interior protegix el Palau de Honmaru i el seu jardí. Entre els dos anells principals de defensa es troba el Palau de Ninomaru, cuines, la guàrdia i diversos jardins.
Palau de Ninomaru
El Palau de Ninomaru té una superfície de 3300 metros quadrats i està construït principalment de ciprer Hinoki. Localisat en el costat este, es caracterisa pel seu elegant i simple estil arquitectònic Shoin-zukuri, en un aire del japonés samurai. La luxosa decoració del palau inclou grans cantitats de fulls d'or, aixina com gravats en fusta, en lo que s'intentava impressionar als visitants en el poder i benestar del shōgun. Les portes corredizas i les parets de cada habitació estan decorades en diverses pintures realisades per artistes de la famosa escola Kanō. Els motius de les pintures en les parets de les habitacions varen ser triats segons la funció de cada una.
El castell és un eixemple del control social manifestat en l'arquitectura. Els visitants de baix ranc eren rebuts en les habitacions exteriors, en la regió més austera del Ninomaru, mentres que als visitants d'alt ranc se'ls rebia en habitacions interiors, en decoració sumament luxoses. Llunt d'intentar ocultar les entrades a les habitacions a on es trobaven els seus guardaespales, com en molts castells, els Tokugawa preferien mostrar-les prominentement per a expressar un sentit d'intimidació i poder a tots els visitants del Periodo Edo.
En l'interior, hi ha diverses seccions: el sector d'accés, el Tozamurai, el Shikidai, el hall principal, el habitació Sotetsu, el Kuro Shoin i el Shiro Shoin. Conta en 33 habitacions i sobre 800 tatami. L'edifici estajava distints recibidores, oficines i quarters personals del shogun, a on només estava permesa la presència de personal femení. Les àrees de cuina i almagasens del palau (daidokoro i okiyodokoro) es troben en el costat nordest del palau. Una de les més impressionants característiques del castell de Nijō eren els “pisos de rossinyol” en els corredors. Per a protegir als ocupants de l'atac d'assessins que s'aforaren en l'interior, el pis del corredor que rodeja el palau es va construir de tal modo que estos “trinaban com a pardals en caminar sobre ells”. L'estructura d'este pis rep el nom de Uguisu-Bari o Pis del Rossinyol.
Palau de Honmaru
El Palau de Honmaru ocupa una superfície de 1600 metros quadrats i està compost de quatre parts: Les habitacions, els quartos per a recepció i entreteniment, els vestíbuls i l'àrea de la cuina. Totes les zones es troben conectades per corredors i patis. L'estil arquitectònic és de finals del Periodo Edo i l'edifici conta en pintures de diversos artistes famosos com Kanō Eigaku.
El Palau de Honmaru va ser conegut originalment com a Palau de Katsura abans de ser reubicat en el lloc en ell es troba el dia de hui.
Jardins
L'àrea del castell té varis jardins, aixina com arboledas de cerezos i arbres ume:
El Jardí Ninomaru és una mostra de l'estil shoin zukuri a gran escala. El disseny original del jardí es diu que va ser obra de Kobori Enshū, mestre dissenyador de jardins i mestre de la cerimònia del té. El jardí va ser renovat en 1626 quan el nou palau va ser construït en la part sur del jardí per l'Emperador Gomizuno-o. El jardí està ubicat entre els dos anells principals de defensa, junt al palau del mateix nom. El jardí té un gran estany en tres chicotetes illes: en el centre està la nomenada Illa de l'Eterna Felicitat (Horai-jima), la qual està flanquejada per dos illes més menudes, L'Illa de la Cigonya (Tsuru-jima) i L'Illa de la Tortuga (Kam-jima). El Jardí Seiryū-en és la construcció més recent de tot el castell. Va ser construït en 1965 en la part nort del complex en la finalitat de poder rebre en este lloc als visitants oficials de la ciutat de Kyoto, aixina com per a ser escenari de diversos events culturals. Mescla elements d'estil japonés -com l'estany i les més de mil pedres cuidadosament ubicades- en elements occidentals, com el herba. El jardí Seiryū-en comprén dos cases de té -la Koun-tei i la Waraku-an- que són usades en cerimònies públiques i recepcions oficials. El jardí cobrix un àrea de 16 500 metros quadrats.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Nijō» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.