Cas Scala

El cas Scala va ser el procés judicial en Espanya desnugat a raïl d'un incendi provocat en la sala de festes Scala de Barcelona el 15 de giner de 1978 que va resultar en la mort de quatre persones i en el que es va intentar inculpar a les organisacions anarquistes CNT i FAI.

Erro al crear miniatura:

Treballs d'extinció en la sala de festes Scala.

Els fets

Durant el matí del dumenge 15 de giner de 1978 es va celebrar en Barcelona una manifestació autorisada convocada per la CNT a la que varen assistir unes 15.000 persones. Els cenetistas s'oponien als Pactes de la Moncloa en considerar-els un pacte social entre les forces polítiques i els sindicats més representatius, que perjudicaven a la classe treballadora. Acabada la manifestació, cap a les 13:15 hores de la vesprada, un grup de jóvens, instigats per Joaquín Gambín, varen llançar diversos còctels molotov contra la frontera de pedra de la sala de festes Scala Barcelona. Segons la policia este acte provocaria l'incendi i posterior afonada de tot l'edifici, causant la mort de quatre treballadors –Ramón Egea, Juan López, Diego Montoro i Bernabé Bravo–, paradòxicament afiliats a la CNT, que es trobaven en elocal en aquells moments. Els mijos varen especular sobre l'autoria de l'atac, atribuint-ho uns a assessins comuns, uns atres a assunts relacionats en la sala de festes i inclús es varen establir relacions en una campanya a favor de la llibertat d'expressió en apoyo d'Albert Boadella. Finalment el dimarts 17, un comunicat de la Policia va informar de la detenció dels autors de l'atentat, els qui varen ser relacionats en el sindicat anarquiste CNT.

Un comando de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), integrat per tres subjectes en que el seu poder s'ha trobat aixina mateix documentació que els acredita com a afiliats a la central sindical CNT ha segut autor, segons la Jefatura de Policia de Barcelona, de l'atentat contra el restaurant-espectàcul Scala.

Agència Pyresa

El periòdic de la CNT francesa de l'época (les pàgines en francés d'el "Espoir"), va publicar en Toulouse l'implicació de colaboradors de la policia com a autors, infiltrats en la CNT just abans del fet.

Es creu que materials incendiaris varen ser colocats en l'immoble abans de la manifestació ya que és impossible que uns simples còctels molotov llançats contra una frontera de pedra puguen destruir tot l'edifici llevat, paradòxicament, la frontera. Ademés, els informes dels bombers indicaven que el fòc es va produir en un atre lloc de la sala i provablement va ser originat per un atre material inflamable d'orige militar.

Procés judicial

la vista del cas Scala va tindre lloc en decembre de 1980. Uns dies abans del començ del mateix havia fallit un testic clau. Els advocats defensors (Loperena, Palmés, Krauel i Vaig seguir) varen solicitar que el ministre de governació, Rodolfo Martín Vila compareguera a declarar, pero no ho va fer. La posició de la defensa apuntava cap a un montage policial orquestat per mig de confidents infiltrats en el sindicat CNT en l'objectiu de desacreditar al sindicat davant els treballadors i evitar aixina la seua progressió en Catalunya. La sentència va condenar a José Cuevas, Xavier Cañades i Arturo Palma a 17 anys de presó com a autors d'un delicte d'homicidi involuntari i per fabricació d'explosius; Luis Muñoz va ser condenat a dos anys i sis mesos per complicitat, i Rosa López, a 5 mesos per encobriment. el recurs presentat pels advocats defensors va ser desestimat pel Tribunal Suprem. En el pas dels anys es va ser descobrint el paper decisiu que va eixercitar el confident de la policia Joaquín Gambín, el Grill, també conegut com el Rubio o el Legionari, en este assunt. Va ser ell qui es va infiltrar en la CNT per a dirigir l'atentat. La pressió de la prensa sobre la policia i l'absència de Gambín en la vista del cas varen fer alçar sospites sobre les verdaderes causes de l'atentat, provocant inclús desavenències entre el Ministeri Fiscal i alguns membres de la judicatura. Finalment, a finals de 1981, Gambín va ser detingut per la policia despuix d'un tiroteig en Valéncia. El cas Scala tornava a obrir-se. La segona vista del cas Scala Barcelona, en decembre de 1983, solament va tindre un acusat: Joaquín Gambín. La sentència ho va condenar a 7 anys de presó per acodir a la manifestació en armes i per preparació d'explosius. La CNT ha presentat sempre este assunt com una maniobra obscura del govern dirigida a frenar l'ascens del sindicat anarquiste, que es va resentir indubtablement de la repercussió social que va tindre el cas Scala.

Resultava evident que la policia no buscava res ni a ningú —ya tenien als culpables— es tractava simplement d'aporegar als cenetistas i d'aüixar de l'organisació a mils de treballadors afiliats que, si be s'identificaven en la llínea sindical dels anarcosindicalistas, no estaven disposts a aplegar massa llunt en el seu adheriment, ni molt manco a desafiar una repressió policial d'aquella envergadura. La cosa no era de broma, les notícies de noves detencions varen crear un ambient d'inseguritat en gran part de l'afiliació. Per una atra part, la certea de l'implicació de la CNT en l'atentat va ser afiançant-se en l'opinió pública, lo que va provocar una séria deterioració en l'image de l'organisació i dels anarquistes per extensió. Si a açò afegim les notícies d'agressions i assalts per part de grups fascistes, que en aquells dies es varen incrementar de forma molt considerable, podem fer-nos una image aproximada de la situació. Ser libertario en aquells moments es va convertir en alguna cosa prou desagradable. Els mijos de comunicació ho varen fer impopular, la policia i els grups de la ultraderecha ho varen fer perillós.

Revista Polèmica: El Cas Scala. Un procés contra l'anarcosindicalisme

Despuix del juí

S'ha volgut vore en el cas Scala un punt d'inflexió en la trayectòria de la CNT. Segons estes versions, el cas hauria reduït la proyecció social del sindicat anarquiste i condenat a l'organisació al ostracisme, a causa de la relació de la mateixa en el terrorisme. No obstant, existixen senyes que semblen contradir esta hipòtesis. Per un costat, en l'estiu del mateix any del cas Scala, 1978, la CNT va alcançar el seu màxim número d'afiliats i el descens dels mateixos a partir de llavors es va produir en paral en el descens del número d'afiliats del restant de sindicats. Ademés, la CNT va tindre eixe any una presència especialment notable, en folgues importants, per eixemple, en el sector de les gasolineres. Ademés, el periòdic Solidaritat Obrera del sindicat va estar present en tots els quioscs de Barcelona.

No va ser fins a finals dels anys 80 quan el cas va ser senyalat com un problema greu per al anarcosindicalisme. Abans d'això, quan es parlava de la crisis de la CNT, el cas Scala ocupava a penes unes notes al marge. No obstant, el montage sí va derivar en una série de divisions internes dins de la pròpia Confederació, «entre els qui plantejaven una defensa a ultranza dels encarcerats i aquells que defenien un distanciament públic dels fets». Finalment i per les seues conseqüències, per a l'historiador Héctor González «el mit del Scala va fer fortuna a pesar de ser radicalment fals».

Vore també

• Operació Gladio
• Operació de falsa bandera

Bibliografia

Cañades Gascón, Xavier. El Cas Scala. Terrorisme d'Estat i alguna cosa més. Barcelona, Virus Editorial,2008 Cañades Gascó, Xavier. Entremuros. Bilbao, Edicions Muturreko, 2001 Andrés Edo, Luis. La CNT en l'encreuament. Barcelona, Flor de Vent Edicions, 2007. ISBN 84-96495-14-0

Íñiguez, Miguel: "Enciclopèdia històrica de l'anarquisme espanyol". Associació Isaac Pont. Vitòria, 2008. Loperena, Josep Maria. La memòria dels atres. Barcelona, Flor del Vent Edicions, 2004. ISBN 84-89644-95-0. Mate Ortega, José Manuel. El Cas Scala i el fi de l'Història. La repressió i criminalización del moviment anarquiste. Càdis, Ubi Sunt? nº 8, pp. 12-17. 2002.

• Mariano Sánchez Soler, La Transició sanguinosa : una història violenta del procés democràtic en Espanya 1975-1983, Edicions Península, 2010.

Impacte mediàtic

El grup Sense Deu té en el seu disc Ingovernables de l'any 2000 el tema Scala "Crim d'estat" en el qual reflectixen la seua opinió i visió sobre el Cas Scala.

Enllaços externs

• Dossier El Cas Scala en la revista Polèmica
• article699 Entrevista a Xavier Cañades (àudio).
• Estat i repressió. L'anarquisme en la transició.
• 1978: El cas Scala. Artícul de la CNT al respecte.