Cartoixa de Vall de Crist
La Cartoixa de Vall de Crist o Cartoixa de la Vall de Christ (s'usen també les denominacions Valldecrist i en castellà, Valle de Cristo i Valldecristo) és un monasteri cartoixà situat en el terme municipal de la Vila d'Altura, Vila a la qual pertany, en la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana.
La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei Martí l'Humà i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el Regne de Valéncia. Mentres estigué en peu diversos papes la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. Sant Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci Ferrer estigueren vinculats a la Cartoixa.
HistòriaEditar
La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la península ibèrica, i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del sigle XIV per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la enabril de l'any 1383, prenent possessió els primers monges en juny de l'any 1385. En l'any 1399, Don Martín és coronat rei d'Aragó, i comença a construir-se en 1405 l'Iglésia Major. La Cartoixa es transformà pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en juliol de 1835.
En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única.
En l'àmbit polític, social i religiós l'influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del Compromís de Casp i el cisma d'Occident, quan es va establir en la Cartoixa el Capítul General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Sèu del Definitori de l'independent Congregació Nacional de Cartoixes d'Espanya.
En l'actualitat es considera a Vall de Crist com a preciós patrimoni cultural del poble valencià.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Altura. Villa histórica del Palancia (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)
- María Bordón Ferrer: Fiestas del Berro de Altura de 1995 (sección azulejería)
- Pérez de los Ríos, Carmen y Zaragozá Catalán, Arturo (2013) Bóvedas de crucería con enjarjes de nervios convergentes que emergen del muro en el área valenciana, ss. XIV - XV, en: VIII Congreso Nacional de Historia de la Construcción, 9-12 de octubre de 2013, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (UPM)
BibliografiaEditar
- Centro de estudios del Alto Palancia. Cartuja de Vall de Crist – 1385-1985 – VI Centenario. Actos conmemorativos, ponencias y comunicaciones. España: Edita el Centro de Estudios del Alto Palancia, 1985. 252p. ISSN.: 0212-9574
- Emma Vidal Prades: La Cartuja de Vall de Cristo en el fin del antiguo régimen (Siglos XVIII-XIX). España: Publicaciones de la Universidad Jaime I, 2006. 301p. ISBN.: 84-8021-554-2
- Guía Didáctica de la Cartuja de Vall de Crist. Depósito Legal: CS-374-1989
- Marqués Asensio, Elías Miguel (2017). Historia de la villa de Altura. Desde sus orígenes a la actualidad. Grupo Letrame. ISBN 978-84-16916-65-8.
- Vicente Simón Aznar: Historia de la Cartuja de Val de Cristo. España: Ediciones Fundación Bancaja, 1998. 430p. ISBN.: 84-8471-097-1