Cartoixa de Viaceli
La cartoixa de Viaceli o cartoixa Via Coeli va ser un monasteri cartujo ubicat en la ciutat d'Oriola, en la Vega Baixa del Segura, més exactament en la Dehesa de Campoamor, en la costa oriolana.
Va ser la quinta cartoixa establida en el Regne de Valéncia en 1640; per lo tant, és la més moderna (si exceptuem la femenina de Benifasar) de les vintitrés cases cartoixas de la península ibèrica.
Història
Es va ubicar en l'antic convent de Sant Ginés, a uns vinticinc quilómetros de la ciutat, en el parage de la Dehesa de Campoamor. La seua fundació es deu al cavaller oriolano Tomás Pedrós, qui en el 1639 donó tots els seus bens a la Cartoixa de Portaceli, en la condició de que esta es fera càrrec de la nova fundació.
Esta s'aprova a l'any següent, d'acort en el Capítul general. El seu primer prior va ser Francesc Medina, natural de Villena, amic del fundador i professe de Portaceli, d'a on havia segut prior en dos ocasions, aixina com de la Cartoixa d'Aracristi. Entre els primers monges que li varen acompanyar estava Francesc Pallàs, monge de Valldecrist, i autor insigne d'obres d'espiritualitat, en la vocació de la qual influirà el arcediano i futur bisbe d'Oriola, Joan Garcia Artés, decidit protector de la nova cartoixa.
En un primer moment es varen instalar en l'ermita de Sant Cristóbal, prop d'Oriola. Quan els mercedarios desocuparon el convent de San Ginés, la nova comunitat s'establix allí, per lo que el seu primer procurador, Bartomeu Santolín, negocia les capitulacions en els procuradors d'Oriola, en el consistori al com pertanyia el convent.
El nou monasteri estava prop de la mar i alluntat de la ciutat; els cartoixanos varen fer les reformes necessàries per a adequar-ho a l'estil de vida cartoixano. Pero als pocs anys, per culpa de problemes endèmics i uns atres tan greus com la pesta de 1648, que va assolar la zona, causant estralls entre els religiosos, el bisbe oriolano Lluís Crespí de Borja, també protector de la cartoixa, insta a la comunitat a traslladar-se a una granja junt a la torre de Masquefa, en l'horta d'Oriola, lo que succeïx en 1654.
La nova ubicació resulta malsana i poc apta per als cartujos (convertida en "sepultura de religiosos"), lo que obliga a tornar a Sant Ginés en 1656, lloc més apropiat per a a la vida contemplativa per les seues dimensions i l'espai de la seua planura, agradable, fèrtil i abundant en aigua. Pero les incursions de pirates en eixa zona del Mediterràneu obliga en 1662 a traslladar una volta més la cartoixa a la torre de Masquefa. Este fet desagrada al Capítul General, el qual ordena als monges que tornen a Sant Ginés i no abandonar-ho sense el seu permís.
Finalment, despuix de quaranta anys d'una vida precària i calamitosa, en 1681 la breu i desgraciada cartoixa de Viaceli i Sant Josep és suprimida per falta de recursos.
Despuix de l'abandó de la vida cartoixana i l'explotació ganadera de la zona durant dos sigles, el recint de Sant Ginés, en estat de degradació, encara conserva el nom de "el convent".
Bibliografia
- VV. AA., Els cartoixes valencianes, guia editada pels ayuntaments d'Altura, Serra i del Puig, 2003.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartuja de Viaceli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.