Carpes (teatre en Mèxic)
Les carpes[1] mexicanes varen ser un tipo de teatre ambulant molt popular en Mèxic a inicis de el XX, fins a la seua pràctica desaparició a fins de la década de 1960. No se sap quí va prohibir les presentacions. El seu nom respon al de l'infraestructura desmontable, portàtil i en sostre de lona, com la dels circs, empleada per a les seues gires itinerants per pobles i ciutats. A diferència dels circs clàssics, representaven una mescla de números de teatre molt senzills (sense gran elaboració escènica), humorístics o satírics, musicals i propencs al gènero de les revistes populars. Varen sorgir en la capital mexicana i després en atres ciludades del país, en substitució de el "teatre dels rics", les funcions poc del qual o res tenien que vore en el poble pla i els preus del qual estaven fora de l'alcanç dels seus diners.
Orige i desenroll
[editar | editar còdic]En els seus orígens, el teatre va ser utilisat, si be, per les autoritats per a mantindre a la població distreta dels successos polítics, econòmics i socials que vivia el país. I per la seua banda, este tipo d'espectàculs en el seu inici varen ser events totalment reservats per a les classes privilegiades. Pel seu costat, hi ha els qui deriven la carpa del Mester de Juglaría medieval, uns atres troben les seues raïls en els Misteris que varen importar els misionero espanyols. Uns atres consideren que les raïls de la carpa estan en la série d'acontenyiments que varen rodejar a la Revolució mexicana.[2]
En l'época posrevolucionaria, de 1930 a 1959, la gent del barri vea aplegar un destartalado camió que descarregava lones, cuerdo, taulons, alguns per a armar el templete o escenari, uns atres, a voltes, per a fer una espècie de camerinos, i uns atres per a improvisar les banca a on s'assentaria el públic (les cadires plegadizas, de fusta primer, i de làmina més vesprada, aplegarien despuix). La curiositat els feya detindre's per a vore cóm s'anava armant un modest lloc per a espectàculs... eixe instant ho aprofitava el pregoner per a anunciar als artistes que presentarien en cada una de les "tandes".
L'Associació nacional d'actors considera a l'actor, director, humaniste "Goyo Dante" com a fundador del teatre de masses, una organisació teatral que promovia el teatre en les comunitats alluntades.
La major part de les carpes, sobretot als inicis, presentaven principalment a còmics, ballarines i cantants, en ocasions algun mac o prestidigitador i també malabaristes o ventrílocuos.
Generalment les funcions constaven de tres "tandes"; en la primera entrabar públic de totes les edats, incloent chiquets, i presentaven als artistes menys coneguts o que atreen poc públic; ya en la segona incrementava la calitat de l'espectàcul. La tercera, ya despuix de les 8 de la nit, era el "platillo fort" en còmics —d'ahí varen sorgir personages tan coneguts com "Cantinflas" i Manuel Medel, i posteriorment varen aparéixer personages com Resorts i Clavillazo.
Periodo d'auge
[editar | editar còdic]Les carpes eren itinerants i montades el mateix dia en que es donava la funció, açò feya que el públic s'identificara més en els actors, ya que era una convivència més propenca, en el procés del montage de les carpes els habitants de les colónies anaven a vore. Les carpes eren econòmiques, ya que es presentava l'espectàcul sobre un templete de fusta i s'acomodaven les cadires, usaven lones o taules de fusta per a improvisar els camerinos, els vestuaris estaven desgastats, pero això era lo de menys, ya que el públic era exigent en el contingut dels sketchs.
En l'auge que varen ser prenent les carpes varen escomençar a rentar locals per a presentar-se en ells, dits locals estaven ubicats en la seua majoria la Ciutat de Mèxic, lo que donava un contrast a dita zona, ya que estaven els grans teatres, pero l'auge de les carpes i de les tandes va ser tan gran que es va presentar una en el Palau de Belles arts, en la posada en escena de "Rayando el sol”, de Roberto Soto "El Panzón Soto", còmic de carpa conegut per la seua sàtira al líder sindical Luis N. Morones.
Jesús Martínez «Palillo» i Fernando Soto «Manteca», -entre atres còmics, cantants i ballarines-, varen anar un fenomen de les carpes com a àmbit de la diversió popular que està molt lligat en ocórrer social del poble.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]3. Chesney Lawrence, Luis. Teatre en Amèrica Llatina: Sigle XX. Comissió d'Estudis de Postgrau, Facultat d'Humanitats i Educació de l'Universitat Central de Veneçola, 2007. pp. 33-45.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carpas (teatro en México)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.