Anar al contingut

Carmen Agulló Díaz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

María de Carmen Agulló Díaz (Ginzo de Limia, província d'Orense; 1957) és una professora titular de Teoria i Història de l'Educació en la Universitat de Valéncia.[1] Ademés de ser escritora de llibres, és una de les investigadores en major prestigi en l'àmbit espanyol al voltant de l'història de l'educació de les dònes, especialment en els docents i les docents republicanes. És també molt reconeguda en este àmbit per la seua participació en el documental dirigit en 2013 per Pilar Pérez Solano, Les Mestres de la República, guanyador del premi Goya a la millor película documental el 2014[2][3]

Biografia

Esta gallega, a pesar de que viu en terres valencianes des de 1978, va iniciar els seus estudis a l'Acadèmia Santa Marina de Ginzo de Limia. Va cursar el Bachillerat al Colege de les Carmelitas d'Orense i a l'Institut Nacional Femení de Vigo. Ha cursat estudis de Pedagogia i Psicologia en la Universitat de Santiago de Compostela (primera promoció Colege Universitari d'Orense) i la Llicenciatura de Psicologia en la Universitat Complutense de Madrit i en la Universitat de Valéncia. Frut d'estos estudis, és llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l'Educació, i doctora en Pedagogia. Professora titular del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de l'Universitat de Valéncia. A pesar d'haver eixercit de sicòloga en el gabinet municipal en l'Ajuntament de Lluchent, hui per hui impartix classe a les Facultats de Filosofia i Ciències de l'Educació i de Magisteri, en Valéncia i Ontinyent. La seua llabor com a investigadora es dirigix a recobrar l'història de l'educació en Valéncia (sobretot durant el periodo de la Segona República i el règim franquiste), centrant-se també a donar veu a les dònes durant l'història de l'educació i en la recuperació del patrimoni històric educatiu valencià i la defensa de l'educació pública.[4][5][6] Entre les seues publicacions podem destacar Mestres valencianes republicanes, Una escola rural republicana, en el catedràtic Juan Manuel Fernández Soria; La renovació pedagògica en el País Valencià, en el professor Alejandro Majordom Pérez, i Antonia Maymon. Anarquiste, mestra, naturista, obra pòstuma de l'escritora i documentalista bocairentina Pilar Molina Beneyto.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[7] En l'actualitat acaba de publicar Mestres de Mestres. 150 anys de formació de mestres valencianes en Blanca Juan, en una investigació pionera sobre l'Escola Normal Femenina de Valéncia. Actualment, combinant les seues tasques com a investigadora i docent, és presidenta (2022) de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial del Institut d'Estudis Catalans), associació fundada en 1979.[8] Dins de les tasques en les quals ha segut involucrada en esta societat, podem resaltar que ha segut membre de la comissió organisadora de les XXII Jornades d'Història de l'Educació i de les huit edicions de les Jornades d'Història de l'educació[9] valenciana. Ha segut membre fundadora i primera presidenta del Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA). El 2016 va ser guardonada en el premi a la Trayectòria Individual d'Escola Valenciana[10] i l'any següent, el 2017, en un dels premis Nou d'octubre que entrega cada any l'Ajuntament d'Ontinyent en reconeiximent per l'esforç i l'actitut en benefici de la societat.[11]

Ha colaborat en varis documentals, entre els que podem recordar els dedicats a les mestres Empar Navarro Giner, Enriqueta Agut Armer, Guillermina Medrano i Empar Granell- emesos per À punt-, La primera toga, sobre l'advocada Ascensió Chirivella; En l'enclusa de la desgràcia, sobre la mestra Paquita Sanchis, Crònica d'una dona lluitadora, sobre la mestra Carmen Valero, i, dirigits per Pilar Pérez Solano, Valéncia, capital de la República i Les mestres de la república, premiat en un Goya en 2014.

Obra publicada

  • Agulló Díaz, M. C. (1991). Escola i República: Montaverner (1931-1939). Montaverner: Ajuntament de Montaverner.
  • Agulló Díaz, M. C. 1994). Escola i República: la Vall d'Albaida, 1931-1939. Valéncia: Diputació de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C. (1994). L'educació de la dòna durant el franquisme i la seua evolució en Valéncia (1951-1970). Valéncia: Universitat de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C. i Fernández Soria, J. M. (1999). Mestres valencians baix el franquisme: la depuració del magisteri, 1939-1944. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim.
  • Agulló Díaz, M. C., Espí Espí, V. i Juan Soriano, I.(2001). Memòria de la utopia: CCOO de la Vall d’Albaida. Benicull del Xúquer: 7 i Mig.
  • Agulló Díaz, M. C. i Fernández Soria, J. M. (2002). Els temes educatius en les Memòries del Magisteri Valencià (1908-1909). Valéncia: Universitat de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C., Calp Clemente, V. i Fernández Sória, J. M. (2004). Una escola rural republicana. Valéncia: Universitat de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C. i Majordom Pérez, A. (2004). La renovació pedagògica al País Valencià. Valéncia: Universitat de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C i Malonda, Vares batre (2005) Valencià a l'escola: memòria i testimoni: Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2005
  • Agulló Díaz, M. C. (2008). Mestres valencianes republicanes: les llums de la República. Valéncia: Universitat de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C. i Payà Ric, A. (2012). Els cooperatives d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976). Valéncia: Universitat de Valéncia.[12]
  • Agulló Díaz, M. C. i Molina Beneyto, P. (2014). Antonia Maymon: anarquiste, mestra, naturista. Barcelona: Virus.
  • Agulló Díaz, M. C. (2019) introducció dellibre de Leonor Serrano Dons, treball i educació. Vic: Eumo.
  • Martorell, Manu; Marqués, Salomó; Agulló Díaz, M. C. (2019) Pioneres. Història i compromís dels germanes Úriz Pi Barcelona: Polen.
  • Agulló Díaz, M. C. (2020). Mestres valencianes republicanes: els llums de la República. Valéncia: Universitat de Valéncia.
  • Agulló Díaz, M. C. i Juan Agulló, Blanca (2020) Mestres de mestres. 150 anys de formació de mestres valencianes. Valéncia: PUV.
  • Agulló Díaz, M. C., Moreno, Emilia, Pérez Jackie (2021). Josefina Juste. Cinc exilis i una militància. La llanterna sorda.
  • Agulló Díaz, M. C. i altres (2021). Afussellats. Mestres i republicans. Perifèric edicions.
  • Agulló Díaz, M. C. i altres (2022) Mulleres imprescindibles. Educadores na vangarda do século XX, Kalandraka.

Referències

  1. ↑ «Unitat Docent d'Educació Comparada i Història de l'Educació» (en és). www. uv. es. Consultat el 1 de març de 2018.
  2. ↑ «Maria del Carmen Agulló: Les mestres de la República» (en és). www. uv. es. Consultat el 1 de març de 2018.
  3. ↑ «Nominats i Premiats dels Premis Goya 2014».
  4. ↑ «Carmen Agulló: ‘Durant el franquisme, la tasca dels mestres republicanes va ser silenciada i denigrada’» (en ca). Vilaweb. cat. Consultat el 1 de març de 2018.
  5. ↑ «Carmen Agulló ofereix una ponència pel 150 aniversari dels estudis femenins de Magisteri» (en és). Cultur Plaça. Consultat el 1 de març de 2018.
  6. ↑ «Carmen Agulló: «Hem de canviar l’escola per canviar la societat»».
  7. ↑ «[1]». Consultat el 1 de març de 2018 (en ca).
  8. ↑ «Junta – Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana» (en ca). blogs. iec. cat. Consultat el 1 de març de 2018.
  9. ↑ «Presentació» (en ca). www. uv. es. Consultat el 1 de març de 2018.
  10. ↑ «.: Escola Valenciana :. Notícies - Escola Valenciana guardona la professora Carmen Agulló en el Premi a la Trajectòria Individual». www. escolavalenciana. com. Consultat el 1 de març de 2018.
  11. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Vilaweb. cat. Consultat el 1 de març de 2018.
  12. ↑ «UCEV - “El cooperativisme d'ensenyament va ser i és una experiència de renovació pedagògica”» (en és). www. ucev. coop. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2018. Consultat el 1 de març de 2018.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carmen_Agulló_Díaz&oldid=1228630»