Anar al contingut

Carfolita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carfolita

La carfolita és un mineral, silicat d'alumini i manganeso en hidroxilos, en estructura d'inosilicatos, relacionat en els piroxenos. Va ser descrit com una espècie mineral a partir d'eixemplars trobats en Horní Slavkov, Karlovy Vary, Bohemio (República Checa) que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom fa referència a les paraules karphos (palla) i lithos (pedra), pel seu aspecte.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La carfolita té generalment un aspecte molt característic, agrupacions divergents o subparalelas de cristals aciculares de color groc de distints tons. Forma una série en la ferrocarfolita, en la que apareix ferro com catión dominant en lloc del manganeso.[2]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La carfolita és un silicat poc freqüent, present en pissarres someses a metamorfisme de grau baix. S'ha identificat fins al moment en una vintena de localitats.[3] Els eixemplars més característics són els que procedixen de la localitat tipo. També s'han trobat eixemplars notables en Rouge Thier, Rahier, Stoumont, Lieja, Valonia (Bèlgica).[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Werner, Abraham Gottlob (1817). «Karpholith», Letztes Mineral-System, Carl Gerold (Freiberg i Viena), pp. 43-44.
  2. American Mineralogist, 36, 736-745..
  3. «Carpholite».
  4. Annales de la Société Géologique de Belgique, 54, B197..