Anar al contingut

Carbonat d'estronci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El carbonat d'estronci (SrCO3) és la sal carbonatada del estronci que té l'aspecte d'una pols blanca o grisa. Es presenta en la naturalea com el mineral estroncianita.

Propietats químiques

[editar | editar còdic]

El carbonat d'estronci és una pols blanca, vàter i insípido. En ser un carbonat, és una base dèbil i, per tant, reacciona en els àcits. Per lo demés, és estable i segur per a treballar. És pràcticament insoluble en aigua (0,0001 g per 100 ml). La solubilidad aumenta considerablement si l'aigua està saturada de diòxit de carbono, fins a 0,1 g per 100 ml.

Preparació

[editar | editar còdic]

Aparte de la seua aparició natural com a mineral, el carbonat d'estronci es prepara sintéticamente en un de dos processos, abdós partint de la celestina natural, una forma mineral del sulfat d'estronci (SrSO4). En el procés de la "cendra negra", la celesita es torra en coque a 1100-1300 °C per a formar sulfur d'estronci.[1] El sulfat es reduïx, deixant el sulfur:

SrSO4 + 2 C → SrS + 2 CO2

Una mescla de sulfur d'estronci en diòxit de carbono gaseós o carbonat de sodi conduïx a la formació d'un precipitat de carbonat d'estronci.[2][1]

SrS + H2O + CO2 → SrCO3 + H2S
SrS + Na2CO3 → SrCO3 + Na2S

En el método de "conversió directa" o de doble descomposició, una mescla de celesita i carbonat sòdic es tracta en vapor per a formar carbonat d'estronci en cantitats substancials d'atres sòlits no dissolts.[1] Este material es mescla en àcit clorhídric, que dissol el carbonat d'estronci per a formar una solució de clorur d'estronci. A continuació, s'utilisa diòxit de carbono o carbonat de sodi per a tornar a precipitar el carbonat d'estronci, com en el procés de cendra negra.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 “Dissolution kinetics of celestite (SrSO4) in HCl solution with BaCl2” (2006). Hydrometallurgy 84 (3–4): 239–246. doi:10.1016/j.hydromet.2006.06.001. Bibcode2006HydMe..84..239A.
  2. (2003-03-11) Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 1 edició (en en), Wiley. doi:10.1002/14356007.a25_321. ISBN 978-3-527-30385-4.