Capitulació (en persa: کاپیتولاسیون‎) es definix com el dret que ostenta un govern a jujar en els seus tribunals de justícia a un ciutadà estranger que haja comés un delicte en el país. Este dret va ser cedit per volta primera en el XIX per a protegir als funcionaris destinats en països baix la seua hegemonia, com per eixemple, per part de governs com l'iraní.

Ruhollah Jomeini donant un discurs als seus seguisores contra la llei de capitulació, 1964

En l'era Qayar

Capitulacions varen ser per volta primera impostes en Pèrsia en 1828, despuix de ser Ábbas Mirza, príncip hereu a la Corona Qayar, derrotat en una guerra lliurada contra Rússia en 1826. Va ser en el Tractat de Turkmanchai, i varen ser impostes per la Rússia zarista, en els capítuls 7, 8 i 9 d'este tractat, a on s'arrepleguen els assunts jurídics dels ciutadans russos residents en Pèrsia. La raó per la que este tractat va dur molts problemes va ser perque la capitulació, que en principi sol tenia que vore en l'estatus dels diplomàtics, passava a incloure a tots els russos que vivien en Pèrsia.[1]

En l'era de Resa Shah Pahlavi

Resa Shah estava decidit a, despuix d'implantar lleis civils seculars en el país, anar a la seua segona meta, a saber, terminar en la Capitulació. Ell pensava que quan es pogueren instaurar tribunals en lleis seculars en el país podria abolir les lleis especials relacionades en els estrangers residents en el país, i tots els ciutadans, ya siguen estrangers ya siguen nacionals, podrien ser considerats iguals davant estes lleis seculars. El 10 de maig de 1928 el parlament anuncia la derogació de la Capitulació.[2]

Referències

  1. ↑ Morgan Shuster, William (1912). «El estrangulamiento de Pèrsia» (en espanyol).
  2. ↑ Ghan, Cyrus (2000). Iran and the Rise of the Resa Shah: From Qajar Collapse to Pahlavi Power, I. B. Tauris, p. 35. ISBN 1860646298, 9781860646294.