Anar al contingut

Cantarella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cantarella o acquetta vaig donar Perugia és un verí vàter, incoloro i insípido; obtingut mesclant arsènic en vísceres de porc seques.[1] Presentant-se com una pols blanca similar al sucre. Es considera un verí molt tòxic que provoca la mort, despuix d'atroces tormentos, en vintiquatre hores. Es diu que va ser l'arma bàsica utilisada per els Borgia, segons la llegenda negra creada pels seus enemics, entorn a la vida d'esta família.

Història

[editar | editar còdic]

S'especula que la cantarella va ser el verí més utilisat durant l'Itàlia del Renaixença, ya que teòricament va ser amprat com a instrument d'assessinat en les intrigues familiars d'ilustres dinasties com els Médici, Borja/Borgia, Orsini, Sforza i Barbarigo.

Antídot

[editar | editar còdic]

El seu antídot és el Dimercaprol.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bradford, S. (2005). Lucrezia Borgia: Life, Love and Death in Renaissance Italy, Penguin Books Limited, p. 190. ISBN 978-0-14-190949-3.