La cant de la morena és un dels denominats «cants de treball» típic de Canàries.[1] Esta vora de cridat s'utilisa en la peixca de la morena (Muraenidae) per a atraure-ho i deixar-ho aletargado. Consistix en una tonada repetitiva acompanyada per silbos que tenen per finalitat captar l'atenció de la morena i deixar-la adormecida, moment que el peixcador aprofita per a matar-la. Les paraules pronunciades en la vora varien d'una illa a una atra, pero en casi totes se sol utilisar la fòrmula: "Jo, Morenita...Jooo", aixina com: "veuen morenita pintada, que ve el mascle i et menja la carnada".

Entre el ritual i la vora de treball

La vora de la morena es troba a mig camí entre la vora de treball i la vora ritual. El peixcador no es llimita a cantar repetidament el "Jo, Morenita...Jooo""[2] i atres versos típics, sino que ademés deu fer-ho acompanyant la tonada de potents chiulits i d'un determinat entonament que sorprén pel seu efusió. Ademés, esta tradició relacionada inicialment en la peixca, ha quedat incorporada al patrimoni musical de les Illes Canàries a través de la coneguda composició titulada "El peixcador de morenes" del célebre grup canari "Els Sabandeños",[3] aixina com per mig del magnífic treball musical "La Vora de la Morena" de l'agrupació d'artistes canaris ARTENARA.[4]

Història de la vora en Canàries

Encara que no es té constància de la tècnica de peixca amprada, sí s'han trobat en jaciments aborigen restants de morenes. En "Una relació inèdita de les Illes Canàries"[5] es fa una explícita referència a la vora de la morena en Canàries que situa este ritual de peixca, a lo manco, en les albors del XVI. En eixe text pot llegir-se: "Állanse... morenes negres i pintades, que es diuen i peixquen chiulant i dient-li a veus ‘tasta el polp’, de que elles apetixen i agraden molt".[6] També es fa una breu alusió a la vora en l'obra "Pastors de Belén" que Lope de Vega[7] va dedicar al seu fill Carlos Félix, que va morir sent chiquet.


Referències

  1. ↑ José Pérez Vidal. “Cants de crida”. Revista d'Història número 67. L'Estany, X (1949), pp. 248-253
  2. ↑ Jo, Morenita...Jooo", capítul de la série documental de TVECanàries “Senderes Isleños”
  3. ↑ http://portal.xn--sabandeos-r6a.com/
  4. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 23 de decembre de 2011.
  5. ↑ “Una relació inèdita de les Illes Canàries”. El museu canari, ISSN 0211-450X, Nº. 3, 6, 1935, págs. 70-80
  6. ↑ [enllaç trencat]
  7. ↑ Lope de Vega. "Pastors de Belén i Epístoles lliteràries a varis". ISBN 978-84-7083-181-2