Anar al contingut

Cannonita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cannonita

La cannonita és un mineral, sulfat de bismut en hidroxilos, que va ser descrita a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Tunnel Extension 2, en el districte miner del mont Baldy-Ohio, Marysvale, Utah (USA), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom és un homenage a Benjamin Bartlett Cannon V, coleccioniste de minerals, que va trobar els eixemplars utilisats per a l'estudi.[1]

Propietats físiques i químiques

La cannonita es troba habitualment com agregats de microcristales prismàtics incoloros o blancs, de tamany inferior al milímetro, en desenroll acicular o bacilar, en molts casos en morfologia ben definida. És un mineral secundari, que apareix com a conseqüència de l'alteració de minerals primaris de bismut, especialment de bismutinita i de bismut natiu.[2]

Jaciments

La cannonita És un mineral rar, havent-se trobat en al voltant d'una veientena de localitats en el món.[2] En Espanya, s'ha trobat en la mina Cogolla Alta, mas de la Ventosilla, Belalcázar (Còrdova).[3]


Referències

  1. ↑ Stanley, C.J., Roberts, A.C., Harris, D.C., Criddle, A.J. i Szymanski, J.T.(1992).«Cannonite, Bi2O(OH)2SO4, a new mineral from Marysvale, Utah, USA.».Mineralogical Magazine: 56: 605-609..
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cannonite. Mindat».
  3. ↑ Rewitzer, C., Calvo Rebollar, M., Hochleitner, R. i Utrera Martín, C.(2018).«Adamita, austinita, schlegelita, dugganita i atres minerals poc comuns en la concessió “Cogolla Alta”, Belalcázar, Còrdova, Espanya.».Revista de Minerals, 7 (2), 50-77.doi:10.5281/zenodo.5126811.