Canis lupus nubilus
El llop de les grans planures (Canis lupus nubilus),[1] també conegut com a llop de Buffalo, és la subespecie més comuna de llop gris que habita en Estats Units. Antigament estés per gran part del seu territori, en l'actualitat està present en la regió occidental dels Grans Lagos en Estats Units i Canadà.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]De tamany mig, en edat adulta tenen un pes oscilante entre els 30 i els 50 quilograms i una llongitut inclosa la coa superior als 2 metros. S'alimenta principalment de venados de coa blanca, alces, castors o llebres, presentant igualment comportaments oportunistes en ocasions en alimentar-se de carronya o menuts mamífers i aus. De caràcter social sol formar manades de 5 o 6 llops adults.
El llop de les grans planures va habitar la casi totalitat dels Estats Units i la zona meridional de Canadà, sent extinguit per complet cap a la década de 1930 de l'oest americà. En Wisconsin i Míchigan va ser erradicada a mitan de 1960. Només un menut grup de llops varen sobreviure en el noreste de Minnesota a lo llarc de la frontera en Ontario. En 1974 en la regió dels Grans Lagos es va considerar espècie en perill d'extinció i es varen adoptar mides per a protegir-ho. En 1978, la població de Minnesota havia aumentat lo suficient com para reclasificarlo com a amenaça per al ganado. En l'actualitat en algunes zones seguix classificat com a espècie en perill d'extinció, debatent-se si es manté en tal condició o pel contrari pansa a ser considerada com no amenaçada.
En el cens realisat en els Estats Units en 2004[3] es considerava una població aproximada de 3700 eixemplars, dels quals més de 3000 estarien presents en Minnesota. Míchigan o Wisconsin tindrien sengles poblacions entorn als 400 eixemplars mentres que en els llímits del parc nacional Isle Royale podria existir una menuda població constituïda per uns 30 animals.