Canari timbrat espanyol

El canari selvat va aplegar a la península ibèrica a finals del sigle XIV. El primer canari domèstic es va caracterisar per la seua vora, per lo que es creu que la selecció d'eixemplars per a la cría se centraria en la vora. En la selecció dels canaris més aptes per a cantar, es va desenrollar un tipo de canari cridat canari del país. En 1954 la Associació de canaricultores espanyols va batejar esta varietat de canari en el nom de timbrat espanyol. Este canari va obtindre el reconeiximent internacional en l'any 1962. La difusió d'esta raça es llimitava a la península ibèrica.

Característica

És un canari robust i un bon reproductor. Este canari admeten molts colors, sent els més comuns el vert, el groc i el gris. Una bona dieta per a esta au és una mescla de grans composta per un 50% d'alpiste, un 25% de colza i un 25% d'atres llavors. Les llavors de les que s'alimenten són: alpiste, colza, negrillo, llavors de lli, llavors de cànem, avena i ràvens.

Erro al crear miniatura:

Un canari Timbrat Espanyol

La cançó deu estar composta de girs llents que permeten un to determinat. També es permeten girs ràpits, encara que la cançó no deu dependre d'ells, ya que són part d'un tipo diferent de cançó. Deu tindre melodies molt diferents per a que els canvis de ritme es produïxquen de forma clara i sense brusquetat.

Algunes parts de la seua vora han segut modificades i desenrollades per mig de l'educació.

Reproducció

Per lo general, al voltant del Dia de Sant Valentí, el 14 de febrer, comença la cría dels canaris timbrat espanyol. Tan pronte com les femelles comencen a construir el niu, és convenient colocar als mascles en la gàbia del niu, inclús si estan separats per una reixeta. És important sincronisar tantes parelles com siga possible per a assegurar que els naiximent siguen lo més propencs possible entre les diferents parelles. Serà necessari assegurar-nos de que podem intercanviar ous o pollets de diferents crío si hi ha un buit en una parella i si tenim els ous o l'eclosió sincronisats, una atra parella pot criar-los. Els mascles i les femelles solament deuen ingressar despuix d'haver tingut signes clars de la bona relació entre els futurs pares.