Anar al contingut

Canalisació (genètica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Trait-scale-bimodal.png
Normes de reacció de dos genotips. El Genotip B mostra una marcada distribució bimodal que indica diferenciació en fenotips distints. Cada fenotip és amortiguado per la variació de l'entorn — és canalisat.

La canalisació és una mida de la capacitat d'un genotip de produir el mateix fenotip a pesar de la variabilitat del seu entorn. El terme canalisació va ser falcat per C. H. Waddington, que també va ajudar a explicar els seus mecanismes de desenroll. També va introduir el concepte de paisage epigenético, en el que un caràcter canalisat queda ilustrat per mig d'una vall tancada entre alts riscs, "guiant" al fenotip cap al seu "destí".

Eixemple molecular

[editar | editar còdic]

Recentment, i partint dels experiments portats a terme per Waddington en 1953, Rutherford i Lindquist varen aportar un eixemple molecular.[1] La Hsp90 és una proteïna chaperona que monitoriza el correcte plegament d'alguns polipèptits per a formar proteïnes. Rutherford i Lindquist varen sometre a choc tèrmic a embrions de drosophila, convocant aixina a una enorme cantitat de Hsp90 citoplásmico per a respondre a l'estrés. La disminució en la normal activitat de monitorisació de la Hsp90 va produir molts canvis morfològics en les mosques adultes. Les mutacions homozigóticas del gen Hsp83, que codifica a la proteïna Hsp90, són letals en Drosophila, pero les mutacions heterozigóticas aumenten la proporció d'anormalitats en el desenroll, donant lloc a ulls, extremitats i ales deformes.

Lo sorprenent de l'experiment va ser que totes estes malformacions varen desaparéixer en la següent població, en absència de l'estrés. Davant este resultat, Rutherford i Lindquist varen postular la següent hipòtesis: la Hsp90 està actuant de tampó per a les mutacions: les mosques han acumulat moltes mutacions, pero el seu efecte queda suprimit per la Hsp90. Per a provar esta hipòtesis, varen creuar mosques que mostraven canvis morfològics, emulant l'acció de selecció natural quan hi ha grans canvis ambientals. Les mosques resultants mostraven canvis morfològics inclús en absència de choc tèrmic: la cantitat de mutacions acumulades en estes mosques havia superat a la capacitat de tampó de la Hsp90, per lo que estes mosques havien canviat la seua vall epigenético.

Este tipo de mecanismes podrien ser responsables de les chafades de radiació adaptativa que trobem en el registre fòssil.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rutherford SL, Lindquist S.(1998).396
    336.
  2. Gilbert (2000) Diachronic Biology Meets Evo-Devo: C. H. Waddington’s Approach to Evolutionary Developmental Biology. AMER. ZOOL., 40: 729–737.