Canó dels Perduts
El canó dels Perduts està ubicat al suroest del districte de Santiago, en el sector denominat Montegrande, dins de la província i departament d'Ica, Perú.[1][2] Té una extensió de 5 km i es troba a 40 km de la localitat d'Ocucaje. Va ser descobert en el 2011.[3]

El canó és format per l'erosió del riu Sec, que desemboca en el riu Ica. En mig del canó es troba un estany i és un lloc d'anidación i transite freqüent de gallinazos (Vultur gryphus).
El Canó es va formar cap al final de l'antic caixer del riu Sec (també cridat <<Riera>>), prop de la seua desembocadura en el riu Ica, en el sector de Chilcatay. El nom del Canó dels Perduts sorgix a raïl d'una visita realisada per l'alcalde Pablo Alvites conjuntament en uns pobladors i el periodiste Maycol Herrera Benavides, ells es varen extraviar pero al final varen conseguir aplegar al mencionat canó i el periodiste Maycol Herrera decidix titular este reportage com el "Canó dels Perduts" i d'ahí en més se li denomina d'esta manera.
Història
El dissabte 11 de juny de 2011, els membres de la "Associació de Promoció Turística i Cultural d'Ocucaje", APTYCO, en la finalitat de conéixer eixe lloc, promou un viage, i inviten a l'Alcalde Pablo Alvites, al paleontòlec Mario Urbina, al periodiste Maycol Yunior Herrera Benavides del Diari Correu Ica entre uns atres, formant-se dos grups, en dos vehículs, un d'ells conseguix aplegar a destí, mentres que l'atre es pert en el desert i no conseguix aplegar fins al Canó, per lo que el periodiste Maycol Herrera Benavides, va dir: «A partir d'hui el canó es dirà “El Canó dels Perduts”», en el nom dels quals titula la seua nota periodística, que es va emetre el dumenge 12 de juny de 2011, en el Diari Correu, edició regional d'Ica.
La visita queda documentada en el vídeo ”Canó dels Perduts en viu" ICA,PERU, una maravella natural per a turisme.”
És important destacar que fins a eixe moment els membres d'esta comissió especial d'Ocucaje, desconeixien, que dit lloc pertanyguera geogràficament al districte de Santiago, per lo que el treball que cap a l'Associació de Promoció Turística i Cultural d'Ocucaje-APTYCO, va tindre certes indecisions, que els va obligar a esperar que la Municipalitat de Santiago prenga decisions al respecte.
Ubicació geogràfica
Este canó, se situa al suroest del territori del Districte de Santiago, casi en el llímit en el districte de Changuillo (Nasca) província i regió Ica, pel sector denominat “Les Pampes de Gamonal”, entre el sector del Gramadal i Montegrande, per la ruta del casi desaparegut riu Sec (Riera), en el chicotet sector Chilcatay, a on desemboca en el riu Ica, en la seua ruta cap a l'oceà Pacífic.
A mida que es va aplegant i ingressant al Canó, és interessant la rebuda que donen els seus “amfitrions” i “celosos guardians”: corps o gallinazos, apareixent en el cel brindant els seus vols que s'assemblen al dels còndors (encara que es creu que també n'hi ha) per ser aus pròpies d'estos llocs.
El Canó té una extensió aproximada de 2 km i una profunditat entre 200 a 300 m i encara no s'han fet estudis especialisats en el lloc, i d'acort al proyecte de desenroll turístic proyectat per les autoritats de Santiago, un grup d'especialistes han visitat el lloc per a determinar la seua estructura geològica, profunditat i extensió exactes, aixina com colocar senyalisacions en la ruta i determinar els llocs d'accés per a baixar fins al fondo del Canó, i recórrer els seus interiors fins a aplegar als chicotets estanys naturals, ubicades en la part més profunda d'este maravellós lloc.
Referències
- ↑ «Ica: El Canó dels perduts (FOTOS)» (en es). Diari Correu (15 de juny de 2015). Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ «El canó dels perduts» (en es). Amèrica Televisió. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ Peru. com, Redacció (17 d'octubre de 2016). «El Canó dels Perduts: una bellea natural que deus visitar» (en es). Peru. com. Archivat des de l'original, el 11 de maig de 2021. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañón de los Perdidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.