Cançó novetat
Una cançó novetat, o també cançó parodia (en anglés novelty song) és una cançó còmica o sense sentit, realisada principalment per a conseguir un efecte humorístic.
En general, les cançons chistosas, o les que contenen elements d'humor, no són necessàriament cançons novetat. El terme va sorgir del grup de productors i compositors musicals cridat Tin Pa Alley en descriure una de les grans divisions de la música popular. Les atres dos divisions eren les balades i la música de ball.[1] Les cançons novetat varen alcançar una gran popularitat durant la década dels anys 1920 i 1930.[2][3]
Les cançons novetat són a sovint una cançó paròdia o d'humor, i pot aplicar-se a un succés d'actualitat, tals com a vacacions o una moda passagera, com una dansa. Moltes cançons d'us irregular, temes, sons, o instrumentació, ni tan sols poden ser musicals. Tal és el cas de "They're Coming to Take Em Away Ha-Haaa!", té poc de música i es fixa a un ritme basat en un tambor i una pandereta. Un atre eixemple de cançó novetat és la remezcla de "Axel F" per Crazy Frog, que va començar sent un to de teléfon mòvil.
Història
[editar | editar còdic]Les cançons novetat eren un aliment bàsic del Tin Pa Alley des dels seus inicis en el XIX. Els membres del grup varen continuar proliferant en els primers anys de el XX, alguns aplegant a ser un dels majors èxits de l'época.
Dins de les varietats incloses en les cançons hi ha trucs poc usuals, com el tartamudeo en "K-K-K-Katy", lletres de cançons meques com "Yes! We Have No Bananas", i les invocacions de terres estrangeres, en émfasis en general la sensació de exotismo en lloc d'exactitut geogràfica o antropològic, com "Oh By Jingo!" i "Nagasaki".
Décades més vesprada, una cançó famosa de la década de 1940 la novetat "Der Fuehrer's Face" de 1942, i el senzill # 1 de Billboard de 1952 "(How Much Is) That Doggie in the Window?" varen aplegar a tindre tan notable difusió fins al punt que la reacció cap a elles es va convertir en molesta.
Dickie Goodman, el padrí del gènero, va enfrontar una demanda en 1956 per la seua cançó "The Flying Saucer" a l'utilisa clips de 18 cançons diferents, cada u dels quals va anar un èxit Top 20 en 1955 o 1956.
El mostreig de "Yakety Yak" es va convertir en un senzill número 1 el 21 de juliol de 1958, i és l'única cançó novetat (# 346) en el llistat de les Cançons del sigle de Recording Industry Association of America.
Autors satírics com Stan Freberg i Tom Lehrer varen utilisar cançons novetat per a burlar-se de la cultura pop contemporànea en la década de 1950. La primera gravació de Best Comedy Recording Grammy va ser otorgat a "The Chipmunk Song (Christmas Don't Be Clapix)", que utilisa una tècnica de veu accelerada per a simular una veu de farda.[4] En 1964, el Grammy a Grammy for Best Country and Western Album va ser guanyat per Roger Miller i el seu "Dang Em/Chug-a-Lug", qui va tindre algunes cançons novetat.
Les cançons novetat eren populars en la ràdio a través de la década de 1970 i 1980, fins al punt en que no era rar escoltar que cançons novetat entraren en el top 40 (per eixemple, Chuck Berry en "My Ding-A-Ling" va ser tot un èxit al # 1 en el Billboard Hot 100 en 1972).
En 1991, "The Stonk” cançó novetat va recaptar més de 100.000 lliures per a l'organisació benèfica Comic Relief. En acabant de que P.D.Q. Bach guanyara en vàries ocasions el Grammy al Best Comedy Album (Millor Àlbum de Comèdia) de 1990-1993, la categoria va ser canviada a Best Spoken Comedy Album (Millor Àlbum Parlat de Comèdia). La categoria Millor Àlbum de Comèdia va ser restablida en 2004, quan va guanyar "Weird A el" Yankovic en "Poodle Hat".
Emissores de format lliure i estacions orientades al roc varen fer us de les cançons novetat; incloent algunes de les obres més conegudes de Frank Zappa. A partir de 1970, el locutor i coleccioniste de música conegut com a Dr. Demento (Barret Eugene Hansen) va realisar una sindicación a nivell nacional de programes de radi, lo que va donar a les cançons novetat una pren de difondre's en gran part d'Estats Units. Açò va durar fins a mediats de la década de 2000, quan l'espectàcul (reflex de les tendències en el gènero) es va desvanir en popularitat fins a la seua cancelació terrestre en juny de 2010. Les cançons novetat i paròdies són regularment transmesos en la ràdio nortamericana de matí.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hamm, Irving Berlin Early Songs, p. xxxiv: "The text of a novelty song sketches a vignette or a brief story of an amusing or provocative nature. ...noted for portraying characters of specific ethnicity or those finding themselves in certain comic or melodramatic situations, ..."
- ↑ Axford, Song Sheets to Software, p. 20: "As sentimental songs were the mainstay of Tin Pa Alley, novelty and comical songs helped to break the monotony, developing in the twenties and thirties as signs of the claves."
- ↑ Tawa, Supremely American, p. 55: "...in the 1920s, novelty songs offset the intensely serious and lachrymose ballads. nonsensical novelty songs, reproducing the irrational and meaningless side of the twenties, made frequent appearances."
- ↑ «Novelty Songs». Jeff O's Retro Music. Jeff O'Corbett. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2008. Consultat el 23 de febrer de 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aquila, Richard, That Old-clave Roc & Roll: A Chronicle of an Era, 1954-1963. University of Illinois Press, 2000. ISBN 0-252-06919-6
- Axford, Elizabeth C. Song Sheets to Software: A Guide to Print Music, Software, and Web Sites for Musicians. Scarecrow Press, 2004. ISBN 0-8108-5027-3
- Hamm, Charles (ed.). Irving Berlin Early Songs. Marcel Dekker, 1995. ISBN 0-89579-305-9
- Tawa, Nicholas E. Supremely American: Popular Song in the 20th Century . Scarecrow Press, 2005. ISBN 0-8108-5295-0
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canción novedad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.