Campeonat Europeu de Gimnàsia Artística de 2013
El Campeonat Europeu de Gimnàsia Artística Individual de 2013 es va portar a terme entre el 17 i el 21 d'abril d'eixe any, en Moscou, Rússia, baix l'organisació de l'Unió Europea de Gimnàsia (UEG).[1] En les competicions, que es varen efectuar en l'Estadi Olimpiski,[2] varen participar 74 gimnastas de trenta països en els events femenins[3] i 160 atletes de 37 nacions en les proves masculines. No obstant, el reporte oficial de resultats va registrar un total de 230 deportistes participants.[4] Prèviament, la UEG havia senyalat una sifra provisional de 261 gimnastas —168 hòmens de 38 països i 93 dònes de 32 països—, que varen confirmar la seua participació en febrer del mateix any.[5]
El país que va albergar l'event, Rússia, va conseguir el major número de medalles i les seues gimnastas varen conseguir el primer lloc en sis events, incloent abdós competències múltiples individuals. Individualment, la russa Aliyá Mustáfina va guanyar dos medalles d'or en obtindre el primer lloc en els events complet —que va representar el tercer títul europeu individual consecutiu per a una gimnasta russa— i barres asimètriques,[6] no obstant, la rumana Larisa Iordache va alcançar el major número de preseas, en un or i tres argents.[7] Per la seua banda, l'israelita Alexander Shatilov va conseguir la primera medalla d'or per a Israel en un campeonat europeu de gimnàsia artística.[8]
Event
[editar | editar còdic]Calendari
[editar | editar còdic]l'Unió Europea de Gimnàsia (UEG) va donar a conéixer el calendari de les competències en febrer de 2013 —incloent la cerimònia d'obertura el 17 d'abril—, en classificacions en dies separats, abdós finals de les competències múltiples individuals el 19 d'abril i dos jornades de finals per aparats, cada una en tres masculines i dos femenines:[5]
| Event/Data | Mie 17 | Jue 18 | Vie 19 | Sab 20 | Dom 21 |
|---|---|---|---|---|---|
| Competència múltiple individual masculina | C | F | |||
| Sol masculí | F | ||||
| Cavall en arcs | |||||
| Anelles | |||||
| Bot masculí | F | ||||
| Barres paraleles | |||||
| Barra fixa | |||||
| Competència múltiple individual femenina | C | F | |||
| Bot femení | F | ||||
| Barres asimètriques | |||||
| Voltó d'equilibri | F | ||||
| Sol femení |
| C | Classificació | F | Final |
Resultats
[editar | editar còdic]Masculins
[editar | editar còdic]Els events varen iniciar el 17 d'abril en les proves clasificatorias, en les que els atletes es varen fraccionar en tres subdivisions; el britànic Max Whitlock es va impondre en un puntaje total de 89.365 punts, seguit de l'ucranià Oleg Verniáyev (89.331 punts) i del rus David Beliavski (88.265 punts). El també ucranià Oleg Stepkó (88.224 punts) i el francés Arnaud Willig (86.623 punts) varen completar les primeres cinc posicions. Junt en ells, atres dèneu gimnastas varen conseguir el pas a la final de la competència múltiple individual. Dins dels events individuals, en el cavall en arcs els tres primers classificats eren també medallistes olímpics, dos d'ells —l'hongarés Krisztián Berki i Whitlock— de Londres 2012.[9][10]
Dos dies despuix, els vintiquatre classificats de catorze països es varen enfrontar en la final de la competència múltiple individual. Beliavski, que es va posar al cap ya des de la segona rotació, breument superat per Verniáyev després de la tercera, va conseguir la medalla d'or en un puntaje final de 89.799, seguit de Whitlock (89.106 punts) i Verniáyev (88.398 punts), que va conseguir el bronze en a penes 0.3 punts per dalt del quart lloc, el seu compatriota Stepkó.[11][12] Les finals per aparats es varen portar a terme els dies 20 i 21 d'abril; el primer dia, el programa va consistir en les proves de sol, cavall en arcs i anelles. La primera va culminar en l'empat en primer lloc de Whitlock i l'israelita Alexander Shatilov, a l'abdós conseguir 15.333 punts —eixa va ser la primera medalla d'or per a Israel en un Campeonat Europeu de Gimnàsia Artística[8]—, i l'italià Andrea Cingolani va completar el podi.[13]
Whitlock va tornar a alcançar medalla en la següent prova, el cavall en arcs, pero esta volta de bronze, superat pel seu compatriota Daniel Keatings i l'hongarés Berki,[13] en lo que el tercer millor classificat Filip Ude va quedar fòra del podi i va finalisar en l'última posició.[14] Finalment, en anelles, es va registrar un doble empat en l'ucranià Ígor Radivílov i el francés Samir Aït Saïd en primer lloc, abdós en 15.466 punts, i el també francés Danny Pinheiro-Rodrigues i l'italià Matteo Morandi, en 15.433 punts, en el tercer.[13][15] L'últim dia del campeonat es varen celebrar les finals de barres paraleles, bot i barra fixa. En la primera, el favorit, l'alemà Marcel Nguyen, va sofrir una caiguda i va perdre un lloc en el podi; Stepkó va finalisar en la primera posició, seguit del suís Lucas Fischer i de Beliavski.[16]
Atres favorits, el també alemà Fabian Hambüchen i el croata Marijo Možnik, tampoc varen poder alcançar medalla en la final de barra fixa, que va finalisar en el rus Emín Garíbov —la rutina del qual va incloure un alt puntaje de dificultat— en el títul europeu, el britànic Sam Oldham en l'argent i el bielorús Aliaxandr Tsarevich en el tercer lloc. Finalment, un atre rus, Denís Abliazin, va conseguir l'or en la final de bot, en poc més de 0.5 punts per dalt del rumà Flavius Koczi i de l'armeni Artur Davtian.[16]
Femenins
[editar | editar còdic]La classificació, en les gimnastas separades en tres subdivisions, es va portar a terme el 18 d'abril i va finalisar en el parell rumà de Larisa Iordache (57.198 punts) i Diana Bulimar (56.132 punts) al cap, seguides de tres russes: Anastasiya Gríshina (56.065 punts), Aliyá Mustáfina —que va tindre dos caigudes durant la seua rutina en el voltó d'equilibri— (56.057 punts) i Kséniya Afanásieva (55.099 punts). Esta última, no obstant, no es va classificar a la final de la competència múltiple individual puix es llimitava a dos llocs per país, per lo que en la quinta posició va accedir l'espanyola Roxana Popa. Per la seua banda, la suïssa Giulia Steingruber va tindre la millor participació en el bot i Mustáfina, Iordache i Afanásieva varen encapçalar les classificacions de barres paraleles, voltó d'equilibri i sol, respectivament.[22][23][24]
Un dia despuix, vintiquatre deportistes de catorze països varen participar en la final de la competència múltiple individual. De la mateixa manera que en la classificació, Iordache va liderar durant les primeres tres rotacions, no obstant, en la quarta Mustáfina la va reglotar en conseguir 15.133 punts en la seua rutina de barres asimètriques i va finalisar en la primera posició en un total de 59.032 punts —este va ser el tercer títul europeu individual consecutiu per a una gimnasta russa, després de que Kséniya Semiónova ho conseguira en 2009 i Anna Deméntieva en 2011—, seguida de la rumana en 58.432 punts i de la també russa Gríshina en 57.932 punts.[11][25] El primer dia de les finals per aparats, el 20 d'abril, es varen realisar les de bot i barres asimètriques. En la primera, de la mateixa manera que en la classificació, Steingruber va conseguir el primer lloc en dos bots que li varen donar un total de 14.750 punts, seguida en un empat en el segon lloc entre Iordache i la neerlandesa Noël van Klaveren ya que abdós varen conseguir 14.466 punts totals.[26]
En la segona competència del dia, Mustáfina va véncer a la sueca Jonna Adlerteg i al seu compatriota Mariya Paseka en les barres asimètriques, event del que era posseïdora del títul olímpic.[13] Les últimes dos finals, de voltó d'equilibri i sol, varen estar dominades per les rumanes i russes; Iordache i Bulimar varen finalisar en la primera i segona posició, respectivament, en la competència del voltó —el tercer lloc va ser per a la russa Gríshina— i en la segona i tercera, respectivament, de la final de sol, que va guanyar la russa Afanásieva.[16]
| Competència múltiple individual[27] | Erro al crear miniatura: Aliyá Mustáfina (RUS) 59.032 punts |
Erro al crear miniatura: Larisa Iordache (ROM) 58.432 punts |
Erro al crear miniatura: Anastasiya Gríshina (RUS) 57.932 punts |
| Bote[26] | Erro al crear miniatura: Giulia Steingruber (SUI) 14.750 punts |
Erro al crear miniatura: Larisa Iordache (ROM) Erro al crear miniatura: Noël van Klaveren (NED) 14.466 punts. |
|
| Barres asimètriques[28] | Erro al crear miniatura: Aliyá Mustáfina (RUS) 15.300 punts |
Erro al crear miniatura: Jonna Adlerteg (SWE) 14.633 punts |
Erro al crear miniatura: Mariya Paseka (RUS) 14.400 punts |
| Voltó d'equilibri[29] | Erro al crear miniatura: Larisa Iordache (ROM) 15.266 punts |
Erro al crear miniatura: Diana Bulimar (ROM) 14.833 punts |
Erro al crear miniatura: Anastasiya Gríshina (RUS) 14.366 punts |
| Solc[30] | Erro al crear miniatura: Kséniya Afanásieva (RUS) 15.166 punts |
Erro al crear miniatura: Larisa Iordache (ROM) 14.733 punts |
Erro al crear miniatura: Diana Bulimar (ROM) 14.533 punts |
Medallero
[editar | editar còdic]| 1 | Plantilla:Rússia | 6 | 0 | 4 | 10 |
| 2 | Plantilla:Regne Unit | 2 | 2 | 1 | 5 |
| 3 | Plantilla:Ucrània | 2 | 0 | 1 | 3 |
| 4 | Plantilla:Romania | 1 | 5 | 1 | 7 |
| 5 | Plantilla:Suïssa | 1 | 1 | 0 | 2 |
| 6 | Plantilla:França | 1 | 0 | 1 | 2 |
| 7 | Plantilla:Israel | 1 | 0 | 0 | 1 |
| 8 | Plantilla:Hongria | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 8 | Plantilla:Països Baixos | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 8 | Plantilla:Suècia | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 11 | Plantilla:Itàlia | 0 | 0 | 2 | 2 |
| 12 | Plantilla:Armènia | 0 | 0 | 1 | 1 |
| 12 | Plantilla:Bielorússia | 0 | 0 | 1 | 1 |
| Total | 14 | 11 | 12 | 37 | |
|---|---|---|---|---|---|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «2013 European Championships in Artistic Gymnastics». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Olympic Stadium (Moscow)». Sportsmatik. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 3-5
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 62-66
- ↑ 5,0 5,1 «5th European Men’s and Women’s Artistic Gymnastic Individual Championships – Moscow/RUS». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Russia returns to lead in European gymnastics». Russia Beyond the Headlines. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Romania gets seven medals at European Artistic Gymnastic Individual Championships». Romania Insider. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 8,0 8,1 «[1]», Israel21c. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «5th Artistic Gymnastics ECh in Moscow : 1st day of qualifications». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Men s Qualification: Whitlock in front of Verniaiev and Belyavskiy». GYMmedia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 11,0 11,1 «5th Artistic Gymnastic ECh in Moscow : all-around finals». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Russia s David Belyavskiy is the new European All-around Champion». GYMmedia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «5th ECh in Artistic Gymnastics in Moscow: apparatus finals 1st part». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 14,0 14,1 Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 141
- ↑ 15,0 15,1 Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 142
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «5th ECh in Artistic Gymnastics in Moscow : apparatus finals 2nd part». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 133
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 140
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 143
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 144
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 145
- ↑ «5th Artistic Gymnastic ECh in Moscow: second day of qualifications». Unió Europea de Gimnàsia. Consultat el 28 de maig de 2022.
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 23
- ↑ «Romanian Double Peak with Iordache and Bulimar vs. Russian Stars». GYMmedia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ «Olympic Champion Aliya Mustafina is also the European Queen now ...!». GYMmedia. Consultat el 27 de maig de 2022.
- ↑ 26,0 26,1 Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 53
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 46
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 54
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 55
- ↑ Unió Europea de Gimnàsia, 2013, pp. 56
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Consultat el 27 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campeonato Europeo de Gimnasia Artística de 2013» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.