Calor i rendiment muscular
Els músculs són estructures contràctils que li permeten a una gran cantitat de sers vius la seua movilisació i la realisació de moltes de les seues tasques en la vida diària. La manera de fer açò possible és realisant treball sobre el mig en el que es troba l'individu. És este teixit el que s'encarrega de realisar esta llabor.
Calor Produïda
Quan un múscul és excitat per algun estímul, com ben lo podria ser una corrent elèctrica, es contrau i per això realisa un treball i llibera energia. Part d'esta energia és transformada en treball mecànic, el qual s'utilisa per a moure objectes o moure-nos, el restant de l'energia per lo general es dissipa en forma de calor.
Fases d'Emissió
Segons séries d'estudis molt detallades s'ha evidenciat que la calor lliberada pels músculs consta de vàries fases d'emissió. És de resaltar que existixen fases en les que el múscul llibera una cantitat de calor constant, independentment del treball que s'hi haja o es vaja a realisar. Estes es dividixen de la següent manera:
- En estat de repòs un múscul llibera una cantitat constant de calor pel seu metabolisme normal. Segons els estudis, per als humans este valor és d'entorn 2 calç/kg de múscul.
- Quan un múscul és estimulat es produïx una alta cantitat de calor inicial, esta pot alcançar valors de 3 calç/kg i es pot separar en dos fraccions.
- La primera fracció és emesa just en acabant de que es rep l'estímul i immediatament ans que succeïxca alguna contracció visible. Esta fracció té el nom de calor d'activació i es denotarà “A”. Sorgix del canvi d'un estat a un atre del múscul (no-excitat a excitat) i és un valor constant, independent del treball o l'acurtada que faça el teixit.
- La segona fracció, cridada calor de contracció, depén de l'acurtada del múscul mes no de la càrrega (a excepció de quan la càrrega causa que el múscul s'allargue). Eixa relació es dona per:
- A on a és una constant equivalent a 0.035 vat-segon/cm³ segons les senyes experimentals. x = contracció
- D'esta manera calor inicial total és:
- 3. Per últim despuix de la contracció, es llibera calor. Se li dona el nom de calor de restitució. Prové de la restauració de l'energia química al múscul.
Tots els músculs presenten estes tres fases i per tant les mateixes reaccions moleculars. És gràcies a estes fases que podem mantindre la nostra temperatura corporal en gran part.
Rendiment
Els músculs en contraure's realisen una cantitat de treball que és cuantitativamente igual a l'energia lliberada. Es deu llavors tindre en conte l'energia calorífica per a aixina establir la següent equació:
W representa el treball efectuat, el treball necessari per a arrastrar un pes (P) una distància X. Es té llavors:
Reemplaçant en la fòrmula anterior s'obté:
Segons la definició de rendiment η és la raó entre el treball mecànic i l'energia total. Es deduïx:
Per mig d'observacions s'ha determinat que el rendiment dels músculs es troba entre 0.20 i 0.25 en condicions normals. Lo que vol dir que hi ha una pèrdua energètica del 75% al 80%, deguda al malbarat en calor. Açò fa als músculs comparables en un motor de combustió. Esta comparació per supost només fa referència a l'eficiència. Mentres els motors de combustió funcionen entre un diferencial de temperatura, la naturalea ha trobat en els músculs la manera de transformar energia química directament en energia mecànica.
L'evolució va optar per un sistema quimiomecánico perque era impossible mantindre a les cèlules vives i funcionals usant canvis de temperatures tan dràstics. Els auments en la temperatura podrien dur a que els ponts d'hidrogen que es troben en moltes molècules es quebraren fent colapsar la cèlula. Fent els càlculs respectius la cèlula deuria treballar en temperatures de 114 °C per a que en una eficiència del 20 % mantinguera la temperatura corporal en els acostumats 37 °C. Per això els músculs són eficaços en la mida en que són capaces de realisar transformacions quimiomecánicas.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calor y rendimiento muscular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.