Calderón (matemàtiques)
El calderón o miller és un signe usat antigament en manuscrits i impresos per a designar o senyalar abreviadamente els millers.[1] Tenia forma de O allargada[2] o de C invertida, usualment en un parell de bastoncillos en el seu interior.
El Diccionari d'autoritats (1726-1739), en referència a este signe, definia miller i calderón d'esta forma:[3]
Miller. Entre els Contadóres és una figura ò character, que para mayór facilitat de llegir els números, coloquen abans de les últimes tres figures del guarisme, que sense augmentar cosa alguna la seua valór, servix solament de nota per a advertir que els números antecedents à ell estan en la classe de milláres. Fórmase en lo manuscrit en una com O gran, i prolongada, i en lo impresso en esta forma Erro al crear miniatura: . Lat. Nota miliarij.
Calderón. Veu de Contadors, en que signifiquen la figura que denóta el miller, [calderón] i de la semblança va prendre el nom. Lat. Numeralis nota Arabica, seu barbara, quæ mille numerum denotat.
Segons la definició anterior, el calderón s'usava com separador de millers, com actualment el punt o la menge. No obstant, també podia usar-se com a abreviatura, de tal forma que per eixemple un 5 seguit de calderón es llegia 5000.[4] Aixina, segons la Ortografia acadèmica de 1754:[5]
Lo que va ser invencion dels Castellanos, és el miller [...] cridat tambien Calderon, el qual per sí solament no té significacion, servint únicament de donar valor de mil al número que antecedix: i en les Imprentes, perque no tenen mòle per al miller, se sol suplir en una f, i l lligades regressos al revés, assí Erro al crear miniatura: .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Donoso Anes (1996). Una contribució a l'història de la contabilitat: anàlisis de les pràctiques contables desenrollades per la tesoreria de la Casa de la Contractació de les Índies de Sevilla (1503-1717), Sevilla: Universitat de Sevilla, p. 157-8, nota. ISBN 978-84-472-0334-5.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (1726-1739). Diccionari de la llengua castellana, Madrit: successors de Francisco del Ferro. Tom II (1729), p. 64; tom IV (1734), p. 569.
- ↑ Palaus (1845). Manual del cajista, Madrit: imprenta de Ducazcal i companyia, p. 123.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola (1754). Ortografia de la llengua castellana, en l'imprenta de D. Gabriel Ramírez.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calderón (matemáticas)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.