Cósmido

Els cósmidos són vectores de clonació, que han segut àmpliament usats en l'elaboració de genotecas d'ADN genómicos de gran tamany, ya que permeten l'introducció d'insertes de ADN de fins a 45 kb, molt majors als insertos que admeten els fagémidos.

Realment un cósmido consistix en un plásmido al com se li han adicionado uns segments del genoma d'un bacteriòfec, el fago λ.

Un cósmido conté: Del plásmido, l'ori C i un gen de resistència a un antibiòtic, açò depén del tipo de plásmido del com derive i, per tant pot contindre més segments com per eixemple el gen LacZ, que permet la selecció blanc/blava de les colónies. Del fago λ, els extrems COS, extrems complementaris del genoma del fago i que s'ampren per a la recircularización del mateix.

Estos vectores faciliten el treball perque permeten el empaquetamiento in vitro de les seqüències entre dos extrems COS i usar els fagos empaquetats para transfectar ceps de E. coli, conseguint un plásmido en la bactèria, ya que el cósmido es recirculariza en entrar gràcies als extrems COS.

També té gens de resistència a antibiòtics d'orige plasmídico, que ajuden en l'identificació de cèlules hostes que contenen els cósmidos recombinantes. Despuix d'insertar fragments de ADN, els cósmidos recombinantes s'empaqueten en la cápside proteica de λ per a formar partícules fágicas infectivas. Una volta que en la cèlula hoste, el cósmido es replica com plásmido.

Procediment de clonació

a) Segons els llocs de múltiple clonamiento (MSC) o els llocs de restricció, es digerix el cósmido en l'enzima de restricció corresponent a l'estratègia experimental, tallant al cósmido pels extrems cos, linealizándolo.

b) Es tracta en una fosforilasa, que hidroliza els grups P dels extrems 5’, en la finalitat d'evitar que l'inserte s'agregue a un extrem.

c) Es tracta la nostra mostra de ADN i el cósmido en enzimes de restricció compatibles.

d) Es mescla la mostra en el cósmido i s'afig ADN ligasa.

Si seleccionem aquells cósmidos que hagen quedat en un tamany apropiat, podem encapsidarlos en el fago lambda. Despuix infectem i seleccionem les bactèries gràcies a que el cósmido du un gen de resistència a ampicilina.