Moschus chrysogaster
El cérvol almizclero alpí (Moschus chrysogaster) és una espècie de mamífer artiodàctil que habita en les montanyes d'Àsia. Té dos subespecies:[1]
- M. c. chrysogaster, sur del Tibet.
- M. c. sifanicus, Qinghai, Gansu, Ningxia, occident de Sichuan i noreste de Yunnan.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És natiu de les montanyes del centre de China, sur i occident del Himalaya, estenent-se a l'orient de Nepal, Bhutan i noreste d'Índia, Nepal occidental. Es troba en #elevació de 2000-5000 m s. n. m. M. chrysogaster viu principalment en boscs en pendents accentuades o moderades. Se li troba en boscs de roure o pi.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie té l'apariència d'un cérvol menut en llarcs caninos superiors que són visibles encara en la boca tancada. La seua coa té pèl escàs, llevat per un menut mechón en la punta, i orelles llargues de forma similar a les llebres. Té un sac almizclero visible que s'estén entre els seus òrguens reproductors i el melic. L'obertura del sac és anterior a l'uretra. Pesa de 10 a 15 kg (promig12,5 kg) i medix al voltant d'un metro, en una altura en els muscles de 60 cm.[2]
L'expectativa de vida en animals criats en captiveri és de 2,4 anys i d'individus sostrets del seu mig natural és de 7 anys. El registre de cicle vital més prolongat en un animal captiu és de 20 anys.
Comportament
[editar | editar còdic]El cérvol almizclero del Himalaya és un animal solitari. Els machos adults provablement són territorials. Un aspecte interessant és que ells normalment defecan en una latrina (un àrea o lloc específic a on depositen les heces).
Són rumiants que poden subsistir en menjar de baixa calitat. En autumne i hivern, s'alimenten principalment d'herbes i els tallos dels fulls d'arbres i arbustos com roure i Gaultheria. En primavera i estiu, la seua dieta es basa en herbes i líquenes.[2]
Conservació
[editar | editar còdic]L'espècie està catalogada en la Llista Roja de la UICN com espècie en perill d'extinció degut a que s'estima una disminució important en la seua població de més del 50% en les últimes tres generacions (aproximadament 21 anys), inferido en la sobreexplotació, disminució del seu ranc de distribució i la destrucció del seu hàbitat. La captura d'animals pel seu almesc també constituïx un amenaça per a l'espècie.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ 2,0 2,1 Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond, and T. A. Dewey. . ADW - University of Michigan Museum of Zoology. Consultat el 18 de febrer de 2011.
