Càrrega tòxica

Erro al crear miniatura:

El ftalato de dibutilo també conegut com DBP (Dibutilftalato), és un compost orgànic usat en l'indústria química i cosmètica. Va ser prohibit en l'Unió Europea en 1976

Es denomina càrrega tòxica a les condicions d'exposició en térmens de concentració en aire i duració de l'exposició que produïx un nivell determinat de toxicitat en la població general.

Càrrega tòxica o Càrrega química corporal són térmens que s'utilisen en Salut ambiental per a referir-se a la presència i acumulació de químics tòxics en el cos humà (en anglés, “Toxic lloeu”, “body burden” o “Chemical body burden”). En este context, la càrrega tòxica d'un cos es calcula per mig de la medició de la concentració de composts naturals i sintètics en els decorreguts corporals (sanc, orina i llet materna) o teixits (pèl, ungles, grassa i os). Esta tècnica científica es coneix com Biomonitorización o Biovigilancia humana (Biomonitoring, Human biomonitoring o pel seu acrònim HBM).

Definició

Es coneix com a càrrega tòxica la cantitat d'una substància exógena, o les seues metabòlits, que s'acumula en un individu o població. En l'actualitat, la pràctica totalitat de la raça humana està en contacte en productes de l'indústria química. Químics sintètics poden trobar-se en l'aire, el sol, l'aigua i els productes de consum com a roba, calcer, productes de neteja i higiene, cosmètics, etc.

Història

Des de finals de el XIX, despuix de la segona revolució industrial, l'indústria química es va desenrollar de manera creixent fins als nostres dies, donant lloc a un aument de la producció agrícola, ganadera i industrial jamai conegut fins a llavors. L'evolució dels descobriments científics, i fonamentalment aquells realisats en la genètica, l'indústria dels fertilisants i la dels plaguicidas, aplicats de forma generalisada a la producció, varen donar a la seua volta lloc a mitan de el XX a la cridada Revolució verda, gràcies a la qual la producció agrícola es va multiplicar fins a en un 250%. Paralelament a estos beneficis, s'han produït efectes no tan desijats. Des de fa algunes décades, esta generalisació de la presència de substàncies químiques industrials, més o menys tòxiques, en l'ambient va començar a preocupar a les agències de salut dels principals països. A partir de llavors, vàries agències realisen estudis periòdics de biomonitorisació que han revelat la presència d'un gran número de substàncies químiques industrials en l'organisme d'àmplies mostres de població.