Càrrega en tàndem
Un arma en càrrega en tàndem és un dispositiu explosiu o proyectil que té dos o més fases de detonació. És eficaç contra el blindage gàbia i el blindage reactiu, que està dissenyat per a protegir a un vehícul blindat de combat (en el seu major partix tancs) front a armament antitanque.[1] La primera fase activa el blindage reactiu del blanc, llimitant l'efectivitat de l'atac. No obstant, encara que el blindage reactiu haja protegit al vehícul d'un primer atac, dit blindage ya no és "reactiu" en el lloc a on s'ha produït l'impacte (ya que este tipo de blindage és principalment una solució que protegix al vehícul una única volta), que es queda més vulnerable. La segona detonació d'este mateix proyectil (motiu pel que es definix com a càrrega en tàndem) ataca el mateix lloc a on s'ha produït la primera detonació i a on el blindage ha quedat desprotegit. Com les plaques de blindage utilisades habitualment són l'única defensa en la que conta el vehícul, és més provable que la càrrega en tàndem (segona detonació) perfore el blindage.
l'ogiva de l'eixida PG-7VR utilisat en el lanzacohetes RPG-7 i el més modern RPG-29 són eixemples d'armes en càrregues en tàndem. Aixina mateix, molts missils nortamericans utilisen càrregues en tàndem, ya que varen ser dissenyats durant la Guerra Freda per a lluitar contra tancs soviètics que solien dur blindage reactiu. Entre els missils nortamericans que utilisen càrregues en tàndem estan el BGM-71 TOW i el Hellfire.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Carga en tándem» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.