Bulevar del Ferrocarril
El Bulevar del Ferrocarril és una avinguda de la ciutat de Burgos, el disseny urbanístic de la qual es deu a l'estudi d'arquitectes Herzog & de Meuron i a l'estudi de paisagisme MDP Michel Desvigne Paysagiste. El bulevar s'alça en els terrenys que fins a finals de 2008 ocupaven les vies férrees que creuaven la ciutat d'oest a est.
Orige
Fins a decembre de 2008, el ferrocarril Madrit-Hendaya travessava la ciutat de Burgos d'oest a est per la zona Sur. Quan es va construir, a mitan del XIX, la zona estava a penes urbanisada, pero en el pas de les décades, el creiximent urbanístic incontrolat i irresponsable va cercar les vies. A penes existien carrers paralels a les vies que separaren estes de les vivendes, i les poques que existien, a penes eren carrerons o estretes vies d'un sol sentit en mal estat i les proteccions a l'accés a les vies eren murs de rajola i formigó en tanques metàliques, el manteniment de les quals va ser molt escàs. Aixina mateix, tampoc es va reservar espai per a la construcció de passos superiors i inferiors, per lo que en els passos a nivell es concentrava cada volta més tràfic, provocant molts atropells, infraccions i aglomeracions, dificultant el trànsit per la zona sur del centre de la ciutat de Burgos. En tota la ciutat va aplegar a haver fins a 10 passos a nivell, 2 dels quals estaven entre els llocs 3º i 4º dels passos més perillosos de tota la ret ferroviària.
Cost i finançació
D'acort en el conveni firmat entre Renfe (després Adif), el Ministeri de Foment i l'Ajuntament de Burgos, el cost de les obres d'urbanisació de l'antic traçat urbà del ferrocarril valorat en 95 millons d'euros, seria sufragat pel Ajuntament de Burgos. Per a això contaria en les plusvalies originades per la venda dels terrenys desafectados pel ferrocarril.
Per este motiu, l'ordenació urbanística d'estos terrenys va prevore un urbanisme excessivament dens, en la finalitat de conseguir el major benefici en el que pagar les obres.
Aixina i tot, l'esclat de la cridada bombeta immobiliària en la segona mitat de la primera década del sigle, va fer caure fortament l'interés per estos sols, i els ingressos per les vendes de les parceles resultants han segut molt inferiors a lo esperat.
Açò ha causat un fortísimo endeutament en el propi Ajuntament de Burgos i en el Consorci creat junt en les caixes d'aforros locals (Caixa de Burgos i Caixa Círcul, hui tranformades en els bancs CaixaBank i Ibercaja), en una molt complexa resolució.
Denominació
En orige, l'Avinguda de Valéncia del Cid (dita carrer solament és un tram de l'actual bulevar) era un carrer paralel a les vies del tren, que serviria per a separar estes de la zona habitada. Com tal estava prevista en diferents plans urbanístics, pero finalment, va quedar com un carrer estret.
En març de 2010, el Partit de Castella i Lleó (PCAL), va propondre denominar el Bulevar "Miguel Delibes", en recort al escritor recentment fallit.[1] L'Equip de Govern va rebujar esta proposta i va recordar que la seua denominació oficial serà "Bulevar del Ferrocarril".[2]
De fet, encara que no posseïx nom oficial fins a l'inauguració final, el nom acceptat per l'ajuntament és el de "Bulevar Ferroviari".[3]
Extensió
El Bulevar discorre des del Barri del Pilar fins a l'Estació de Burgos Rosa de Lima, comprenent les antigues vies fins al Polígon Industrial de Gamonal-Villímar, a on coincidix en els carrers Juan Ramón Jiménez i Esteban Sáez d'Alvarado, junt en l'Avinguda Príncips d'Astúries. Ya que l'antic traçat ferroviari ha segut una forta barrera urbana, el Bulevar no travessa barris, sino que els voreja: Folgues-El Pilar, Sant Pedro i Sant Feliços, Centre-Sur, Sant Julián (junt a la Residència Universitària de Sant Agustín), La Travessia-Sant Josep, Capiscol, Sector G-9, Gamonal i Villímar. La configuració és d'un carril per sentit entre l'hospital del rei i la Cellophane, aixina com de les Veguillas a Font del prior, de 3 carrils (dret carril bici, central carril bus taxi, esquerre per al restant de vehículs) de Cellophane fins a les Veguillas, l'entorn de Gamonal és de dos carrils per sentit des de Font del Prior fins a l'Avinguda Juan Ramón Giménez.
Els trams del bulevar ferroviari coincidentes en l'Avinguda Príncips d'Astúries, Esteban Sáez d'Alvarado i part de Juan Ramón Jiménez no varen formar part del traçat urbà del ferrocarril. Varen ser urbanisats prèviament al cridat bulevar, i no tenen cap tipo de cohesió formal o estructural en ell, més allà d'una pretesa continuïtat funcional, no obstant, l'entorn de l'estació de ferrocarril té la mateixa estructura del bulevar sobre aceres, allumenament, bancs i plantacions.
Part del seu traçat discorre per una gran zona verda: els Parc de la Quinta i Font del Prior.
Referències
- ↑ "El PCAL demana que el Bulevar Ferroviari es denomine Miguel Delibes" Ràdio Arlanzón, 12-05-2010
- ↑ "L'equip de Govern rebuja la proposta de cridar Miguel Delibes al Bulevar del Ferrocarril". Ràdio Arlanzón, 16-03-2010
- ↑ «"El bulevar ferroviari | Ajuntament de Burgos"». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2011. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bulevar del Ferrocarril» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.