Anar al contingut

Bromus madritensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bromus madritensis (Bromus madritensis)


Bromus madritensis (també, B. matritensis, coneguda pel nom comú de "bromo") és una espècie herbàcea i anual pertanyent a la família de les gramínees (Poaceae). És originària de la regió mediterrànea europea i es troba distribuïda àmpliament en atres regions del globo.



Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual de 10 a 60 cm d'altura, pilosa a lo manco en les baïnes inferiors. El talle és glabro davall la panícula. Les fulls presenten lígula i la prefoliación és enrollada. l'inflorescència és una panícula erecta, de 2 a 5 cm de llongitut, poc densa, sosté les espiguillas les quals varien en color del vert al roig púrpura, que deixa vore les branques entre les espiguillas. En cada branca hi ha 1 a 2 espiguillas de 2 a 5 cm. La gluma inferior té un sol nervi, la superior en 3. La lema és largamente aristada i la palea presenta l'àpiç sancer i truncat.

L'espècie és resistent a les condicions de sequia i té el seu desenroll vegetatiu entre hivern i primavera, fins a l'estiu.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta planta nativa de la regió mediterrànea europea es troba distribuïda àmpliament en atres regions del globo, tals com Norteamérica i Austràlia, a on és una espècie invasora. En la península ibèrica es troba en casi tot el territori.

El seu hàbitat són les vores de camins, terrenys remoguts, en cultius de seca, o creixent entre frutales.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Bromus madritensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria I. Plantarum... 5. 1755.[1]

Etimologia

Bromus: nom genèric que deriva del grec bromos = (avena), o de broma = (aliment).[2]

madritensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Madrit.

Citologia

El seu número de cromosomes és de: 2 n = 28[3]

Subespecies

Hi ha dos subespecies:

  • B. m. ssp. madritensis: en panículas menys denses, els brots i la fulls menys pilosas.
  • B. m. ssp. rubens (syn. Bromus rubens, coneguda també com "bromo coa de #rabosot", "foxtail chess", "ret brome": en panícules denses i brots llaugerament pilosos.
Sinonímia
  • Castellà: ballisco, espiguilla de ruc, espiguillas, gramínea, gramínea, coa de aca.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Bromus madritensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'abril de 2013.
  2. (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  3. 3,0 3,1 «Bromus madritensis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 21 de giner de 2010.
  4. Bromus madritensis en PlantList
  5. «Bromus madritensis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 d'abril de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Czerepanov, S. K. 1981. Sosud. Rast. SSSR 509 pages. Naúka, Leningradskoe Otd-nie, Leningrad.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Gould, F. W. & R. Moren. 1981. The grasses of Baixa Califòrnia, Mexico. Mem. Sant Diego Soc. Nat. Hist. 12: 1–140.
  6. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  7. Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
  8. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  9. Matthei, O.R. 1986. El gènero Bromus L. (Poaceae) en Chile. Gayana, Bot. 43(1–4): 47–110.
  10. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons