Anar al contingut

Breather

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el camp de la física, un breather (habitualment sense traducció) és una solució a un determinat sistema no llineal (be a un sistema en molts graus de llibertat, o be a un sistema continu), consistent en una ona que concentra la seua energia de manera localisada i oscilatòria, en contraposició a l'ergodicidad esperada. Els breathers apareixen com a solucions en equacions de mijos continus o en rets discretes no llineals. Eixemples del primer cas són l'equació de sine-Gordon[1] i l'equació no llineal de Schrödinger.[2] Una condició necessària per a l'existència en el segon cas (rets discretes no llineals), és que la freqüència principal del breather i els seus harmònics es troben fora de l'espectre de freqüències dels fonones de la ret, açò és, les freqüències del breather i de la ret deuen ser incommensurables.[3][4] Els breathers en rets no llineals han segut trobats experimentalment per mig de diferents apanys, per eixemple en rets d' unions Josephson.[5]

Els breathers poden ser estàtics (també cridats oscilones) o mòvils. Un breather mòvil pot moure's a lo llarc de la ret, o del mig continu en el seu cas, constituint un mecanisme per a la transferència d'energia.

El breather com a solució a l'equació de sine-Gordon

[editar | editar còdic]

Breather estacionario o oscilón caracterisat per una oscilació localisada.

l'equació de sine-Gordon és l'equació en derivades parcials:

2ut22ux2+sinu=0,

a on o és una funció de x i t: u=u(x,t)

Utilisant el método de la transformada espectral inversa (IST) s'alcança la solució:

u=4arctan(1ω2cos(ωt)ωcosh(1ω2x)),

que per a ω < 1 correspon a un breather.[1]

El breather com a solució a l'equació no llineal de Schrödinger

[editar | editar còdic]

En paralelisme a l'equació de Schrödinger en una dimensió:

iut+2ux2Vu=0,

l'equació no llineal de Schrödinger és l'equació en derivades parcials:

iut+2ux2+|u|2u=0,

a on o és una funció de x i t: u=u(x,t)

Per eixemple, la solució:

u=(2b2cosh(θ)+2ib2b2sinh(θ)2cosh(θ)22b2cos(abx)1)aexp(ia2t)dondeθ=a2b2b2t,


per a b<2, correspon a breathers periòdics en x.[2] Este resultat és generalizable a més dimensions.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 M. J. Ablowitz, D. J. Kaup, A. C. Newell, H. Segur(1973).Physical Review Letters.30(25)
    1262–1264.doi:10.1103/PhysRevLett.30.1262.
  2. 2,0 2,1 N. N. Akhmediev, V. M. Eleonskiǐ, N. E. Kulagin(1987).Theoretical and Mathematical Physics.72(2)
    809–818.doi:10.1007/BF01017105. Traduït de Teoreticheskaya i Matematicheskaya Fizika 72(2): 183–196, August, 1987.
  3. R. S. MacKay, S. Aubry(1994).Nonlinearity.7
    1623.
  4. J.-A. Sepulchre, R. S. MacKay(1997).Nonlinearity.10
    679.
  5. E. Trías, J. J. Mall, T. P. Orlando(2000).Physical Review Letters.84(4)
    741-744.doi:10.1103/PhysRevLett.84.741.
  6. P.G. Kevrekidis, K. Ø. Rasmussen, A. R. Bishop(2000).Physical Review I.61(2)
    2006-2009.doi:10.1103/PhysRevE.61.2006.