Brannerita

Cristal de brannerita procedent de la mina "Diéresis", Hornachuelos (Còrdova)

La brannerita és un mineral, òxit d'urani i titani, en continguts variables de calcio, tori, ferro, niobi i elements de les terres rares. La seua fòrmula idealizada seria $\mathrm{U}\mathrm{T}\mathrm{i}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_6$. Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica.

El nom és un homenage a John Casper Branner, geòlec nortamericà.

És un mineral poc comú, que apareix en pegmatita com a cristals que poden alcançar un tamany inclús decimétrico. Estos cristals són interiorment de color negre marronáceo, opacs, encara que pràcticament sempre estan recoberts d'una costra marró clar o groguenca, produïda per l'alteració del mineral primari. També es troba en forma de grans en plaers en atres minerals pesats. La brannerita és sempre metamíctica, en destruir-se l'estructura cristalina per la seua pròpia radiactivitat. Conseqüentment, presenta fractura concoide i lluentor píceo o resinoso.

Els primers eixemplars es varen trobar en plaers Kelley Gulch, Stanley, Stanley Basin District, Custer Co., Idaho, USA, que conseqüentment és la localitat tipo

En Espanya es va trobar en les pegmatita de Serra Albarrana, en el municipìo de Hornachuelos (Còrdova). En les mines "Diéresis" i "Beta", i en algunes més situades en les proximitats, que varen ser explotades per la Junta d'Energia Nuclear a finals de la década de 1940, es varen trobar cristals molt grans. Estos cristals es provecharon com mena d'urani, pero alguns d'ells es varen distribuir pels principals museus i coleccions privades del món. El major conegut, de 20x25 cm, trencat en varis fragments, es troba en el museu del Institut Geològic i Miner d'Espanya.