Anar al contingut

Braford

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Braford
Un bou Braford Australià

Braford és una raça vacuna. És una raça híbrida, ya que contempla la combinació genètica de races cebuinas en vacuns de raça Hereford. Degut a que la raça cebuina que va donar orige a este híbrit és la Brahman, el nom d'esta raça és un acrònim dels térmens Brahman i Hereford.

Creació

[editar | editar còdic]

Es va formar a partir de l'introducció de sanc Bos taurus indicus (races cebuinas com la Nelore [1] archivat en Wayback Machine.[1] i Brahman) en rodeos Hereford; intervenint estes races en les següents proporcions: 3/8 Cebú (37,5%) i 5/8 Hereford (62,5%).

Orige.- Estats Units. En banyes o sense banyes. (Depén del tipo de Hereford que s'use). Color.- Casi igual al del Hereford respecte al blanc i al roig, pero en parts apareix el negre. Molt rústic. Molt precoç. Poc difòs. Génesis: Brahmán - 3/8 Hereford - 5/8

Característiques

[editar | editar còdic]

D'esta forma, es conseguix una raça sintètica que combina la rusticitat del Cebú i la seua adaptabilitat al mig, en la calitat, eficiència, mansedumbre i fertilitat del Hereford. Existixen les varietats astada i mocha.

És un biotipo que es caracterisa per la seua alta producció, encara en condicions ambientals adverses, lo que es traduïx en: major eficiència de conversió de pastura en carn, major resistència a malalties i parasitisme, menor selectivitat per a alçar aliments, reconeguda fertilitat i habilitat materna; característiques que fan del Braford una ferramenta fonamental per a la producció de carn.

Els novillos conseguixen una ventaja diferencial en relació en atres races i s'enquadren en totes les categories de comercialisació, conseguint-se un animal de ràpida conversió de pastura en carn, alta precocitat i fàcil terminació a camp en 440 a 460 kg. als 22 mesos d'edat.

Una de les característiques fonamentals de la Raça Braford és la rusticitat, que assegura la més ràpida adaptació a qualsevol situació climàtica i geogràfica. Açò significa per als productors: facilitat de maneig; millors resultats productius; possibilitat d'ocupar àrees que són generalment despreciables (banyats; pajonales; monts tancats); entre atres virtuts.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2020. Consultat el 25 de juny de 2020.