Bothrops ammodytoides
Bothrops ammodytoides és una serp venenosa de la subfamília dels crotalinos, endèmica del centre i sur de l'Argentina. No posseïx subespecies conegudes.[1]
Nom comú
[editar | editar còdic]Yarará ñata,[2][3] yarará patagónica, escurçó de foseta de la Patagonia,[4] cenicienta.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]És una espècie mijana, de tronc gros i deprimit i de coa angosta. El seu llarc promig és de 45-75 cm, sent les femelles significativament més llargues i més pesades; ocasionalment alcança 1 m de llongitut.[2]
El seu coll és marcat i el seu cap triangular; es distinguix visiblement de la yarará gran o comuna per la seua morro respingado i per una marca obscura en forma d'O invertida en la part superior del cap.[6] A cada costat del cap té una foseta loreal allargada verticalment, ubicada entre l'ull i el morro, que servix per a detectar assuts que emeten radiació infrarroja; es tracta d'una característica compartida en les demés escurçons de foseta.
Dorsalmente és de color marró clar o grisáceo, en una série de grans rombos o barres creuades de color marró obscur o negre; en alguns espècimen el color es presenta en forma de bandes en zigzag. La seua pancha és groguenca o blanquecino en llauger color rosat, sempre en punts marrons.[7] Els seus escamas són fortament carenadas.[5]
Història taxonómica
[editar | editar còdic]Durant el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va ser inclosa en el gènero Bothrops, formant part del grup d'espècies ‘alternatus’,[8] pero en 2009 va ser traslladada a Rhinocerophis.[9] Finalment, en l'any 2012, després d'una revisió de la morfologia, filogenia i taxonomia de les serps bothropoides suramericanes, les espècies d'eixe gènero varen ser novament reincorporades a Bothrops.[10]
Ranc geogràfic
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica de l'Argentina; li la troba en les províncies de Buenos Aires, Catamarca, Còrdova, Chubut, La Pampa, La Rioja, Mendoza, Neuquén, Riu Negre, Sant Joan, San Luis, Santa Creu i Tucumán.
Es distribuïx entre el nivell de la mar fins a una altitut de 2000 m s. n. m.[2]
B. ammodytoides és una espècie endèmica de zones àrides i semiáridas de l'Argentina aplegant a les #latitut més australs en relació en atres serps. És una espècie típica de les ecorregiones Patagonia, Mont, Chaco i Espinal. Estos llocs estan caracterisats per baixes precipitacions anuals, altituts de fins a 4000 m s. n. m. i una marcada estacionalidad de la temperatura.[11]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Preferix les regions àrides, en ambients de sabana i estepa. A voltes li la pot trobar en les vores de zones boscoses, pero generalment li la troba en ambients rocosos o arenencs, incloent médanos costers, vores de rius i salinas. Quan es desplaça per sols arenencs no ho fa en forma sinuosa sino per moviment llineal, utilisant #contracció ventrales.[5]
És el reptil venenós més austral del món,[12] i està present en la Patagonia septentrional, incloent les serres del nort i centre de la Província del Chubut; li l'ha trobat ocasionalment en Santa Creu.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]És d'hàbits crepusculares i nocturns, i s'alimenta de lagartijas i menuts mamífers.[5]
Pot tindre des de quinze fins a quaranta crío; és ovovivípara, i abandona les seues críes a penes naixen.[5]
CR
Toxina
[editar | editar còdic]Bothrops ammodytoides és una font habitual de mordeduras dins de la seua àrea de distribució, encara que en molta menor mida que Bothrops alternatus, la yarará gran. Els seus mordeduras rarament són fatals, pero en freqüència causen danys al teixit circumdant.[2]
Segons la pàgina sobre toxicologia de l'Universitat de #Adelaida,[13] el verí d'estes serps consistix principalment en una mescla de coagulantes, hemorrágicos, necrotoxinas i potser algun tipo de anti-coagulante encara que no dona senyals clíniques visibles.
Els síntomes clínics són:
- Efectes locals: dolor, tumefacción, #hematoma en la zona de la mossegada, sensació de calor o ardor abrasivo, necrosis.
- Efectes a nivell sistémico: mal de cap, nàusees, bossades, dolor abdominal, diarrea.
- Efectes neurològics: confusió, convulsions, colapse.
- Efectes circulatoris: coagulopatías i hemorràgies massives.
En cas de mordedura sense atenció mèdica immediata, la mort pot ocórrer dins de les setenta y dos hores.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bothrops ammodytoides en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ Nomi Rettili Italià - Inglese at serpenti.it. Accessed 7 November, 2006.
- ↑ Brown JH. 1973. Toxicology and Pharmacology of Venoms from Poisonous Snakes. Springfield, Illinois: Charles C. Thomas. 184 pp. LCCCN 73-229. ISBN 0-398-02808-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Bothrops ammodytoides». Enciclopèdia virtual de les serps. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2016. Consultat el 25 de març de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Yarará Ñata (Bothrops ammodytoides)». Fauna de la Rioja. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2014. Consultat el 25 de març de 2013.
- ↑ Boulenger, George Albert (1896.). Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). Volume III., Containing the...Viperidæ, p. 543.
- ↑ Wüster, W.; M. G. Salomão, J. A. Quijada-Mascareñas, R. S. Thorpe and BBBSP (2002). Origins and evolution of the South American pitvipers fauna: evidence from mitochondrial DNA sequence analysis. In G. W. Schuett, M. Ho ¨ggren, M. I. Douglas & H. W. Greene (Eds) Biology of the Vipers (pp. 111– 129). Eagle Mountain, UT: Eagle Mountain Publishing.
- ↑ Fenwick, A. M., Gutberlet, R. L., Jr, Evans, J. A. and Parkinson, C. L. (2009). Morphological and molecular evidence for phylogeny and classification of South American pitvipers, genera Bothrops, Bothriopsis, and Bothrocophias (Serpentes: Viperidae). Zoological Journal of the Linnean Society, 156, 617–640.
- ↑ Carrasco, Paola A.; Camilo I. Mattoni, Gerardo C. Leynaud and Gustavo J. Scrocchi (2012). Morphology, phylogeny and taxonomy of South American bothropoid pitvipers (Serpentes, Viperidae). Zoologica Scripta. The Norwegian Academy of Science and Letters, febrer de 2012, pp 1-16.
- ↑ Ecologia Austral 36 (1): 90-98.doi:10.1111/j.1442-9993.2010.02123.x.
- ↑ «Ofidis: Serps Venenoses de major importància sanitària de la República Argentina». Hospital Posades. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2013.
- ↑ «Bothrops alternatus» (en anglés). Clinical Toxinology Resources.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Leybold, Friedrich (1873). «Febrer de 1871», Excursió a les Pampes argentines, Fulls del meu diari, Santiago de Chile: Imprenta Nacional, p. 80.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bothrops ammodytoides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.