Bossa de Bakú
La Bossa de valors de Bakú (BFB, en idioma azerí: Bakı Fond Birjası) és la principal bossa de valors d'Azerbaiyan. Es va establir en 2000 i ha segut el principal objectiu per a crear un mercat de valors organisat en el país.
És l'únic organisador del mercat de valors organisat en Azerbaiyan. Té 20 accionistes, inclosos els seus bancs locals, corredors i la Bossa de valors d'Estambul.[1] L'activitat de la Bossa està regulada per la Cambra de Control de Mercats Financers de la República d'Azerbaiyan. L'intercanvi de valors governamentals i les operacions de REPO es realisen en la Bossa de Valors com a valors corporatius, abonaments del Ministeri de Finances, lletres del Banc Central.
Activitat
La Bossa de Valors de Bakú cotisa abonaments del tesor a curt determini, accions ordinàries (principalment d'antigues empreses estatals que han segut privatizar, incloses les empreses d'alimentació, construcció i banca), i futurs en moneda estrangera.[2]
Realisa operacions de valors corporatius. La negociació, en mercats primaris i secundaris de valors governamentals es porta a terme únicament en la BFB. L'autoritat reguladora estatal per a la bossa de valors i el mercat de valors d'Azerbaiyan és l'Autoritat Supervisora de Mercats Financers.
L'activitat de la BFB està regulada pels següents actes llegislatius i documents:
- El Còdic Civil d'Azerbaiyan.
- Els actes normatiu-llegals del Comité Estatal de Valors d'Azerbaiyan.
- Les normes internes de la BFB.
Història
El grup d'iniciativa per a l'establiment de la Bossa de Valors es va organisar el 25 de decembre de 1999.[3] La Bossa de Bakú va escomençar les seues operacions el 15 de febrer de 2000 en el respal del Comité Estatal de Valors d'Azerbaiyan. La primera operació comercial en la bossa de valors es va portar a terme l'1 de setembre de 2000.[4]
Els abonaments corporatius varen escomençar a negociar-se en giner de 2004. La primera transacció d'accions en la Bossa de Bakú es va portar a terme en abril de 2004. El Banc Central d'Azerbaiyan va escomençar a negociar els seus abonaments en la Bossa de Bakú el 14 de setembre de 2004. El Fondo Hipotecari d'Azerbaiyan va escomençar a negociar les seues accions i abonaments en juny de 2009. L'institució creadora de mercat es va establir en giner de 2013. Els instruments financers derivats varen escomençar a negociar-se en març de 2014. Els abonaments SOCAR varen escomençar a negociar-se en octubre de 2016.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «Sovereign-publications. com - Bossa de Bakú». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2006. Consultat el 10 de juliol de 2019.
- ↑ «BSE - Markets and instruments» (en en). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2017.
- ↑ «Fites en l'història de la Bossa de Bakú» (en en). Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2016.
- ↑ «COMITÉ ESTATAL DE VALORS BAIX ELS AUSPICIS DE LA REPÚBLICA D'AZERBAIYAN». Consultat el 15 de decembre de 2010.
- ↑ «Història de la Bossa de Bakú» (en azerí). Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bolsa de Bakú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.