Bones pràctiques pecuàries
.jpg)
Les Bones pràctiques pecuàries (BPP) o més conegudes com a bones pràctiques ganaderes, són un conjunt de procediments, activitats, condicions i controls que s'apliquen en les unitats de producció d'animals, en l'objecte de disminuir els perills associats a agents físics, químics o biològics, aixina com els riscs zoosanitarios en els bens d'orige animal per a consum.
Els controls que es realisen dins del marc de les bones pràctiques pecuàries tendixen a reduir la mortalitat d'estos animals, i per això, el desembós per a cobrir despeses per malalties ocasionades, medicaments i pèrdues en la producció animal.
Aixina mateix, estes pràctiques es basen en recomanacions en la finalitat d'optimisar l'eficàcia en els nivells de producció, en un elevat contingut social que respecte el mig ambient i les condicions dels individus que desenrollen tasques vinculades al sector agropecuario.[1]
Les persones encarregades del processament, distribució i manipulació de productes alimenticis, són responsables de garantisar la calitat i inocuïtat dels mateixos. Per a això, cada etapa de processament involucra una série de protocols específics i dissenyats d'acort a estàndarts internacionals com ser els redactats per l'Organisació Mundial de Sanitat Animal, ademés de la llegislació vigent per a cada país.[2]
Factors a considerar per al compliment de les BPP
[editar | editar còdic]Existixen elements a tindre en conte a l'hora d'organisar la producció i estandardisar el compliment de les bones pràctiques pecuàries. Estos criteris permeten optimisar la productivitat d'un criadero, basant-se en un protocol prèviament dissenyat:[3]
- Organisació de l'establiment
- Volum de producció
- Planificació de la producció
- Número d'operaris
- Capacitació del personal
- Senyes i historial del criadero
Aixina mateix, les BPP establixen en el seu protocol les accions a realisar per a l'eliminat de residus provinents de la faena, dissecció i ordeñar, per eixemple. La normativa, aborda procediments per a la separació de materials residuals sòlits i líquits. Açò té com a finalitat evitar obstrucció en encanyat i/o canonades, i llimitar la contaminació ambiental. De la mateixa manera, es preveuen tècniques per a separar la matèria orgànica dels coloide (establiment d'estanys d'estabilisació). En el mateix protocol, es deuen tindre en conte les despeses ocasionades en cada etapa i els materials i substàncies que deuen amprar-se.[4]
Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya s'han emés unes guies en relació en l'higiene que es deu mantindre en la finalitat de millorar l'eficiència en la producció i l'excelència del producte obtingut, aplicable a vacú, oví i porcí.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ a-la-produccion-i-comercializacion-porcina-familiar-1 Bpp per a la producció i comercialisació porcina familiar
- ↑ «Sitie oficial senasa». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2014. Consultat el 2 de maig de 2014.
- ↑ Bones pràctiques pecuàries (BPP)
- ↑ «Producció porcina familiar». Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2014. Consultat el 16 de maig de 2014.
- ↑ «Guia de bones pràctiques d'higiene en Vacú i OvíCaprino». Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. Consultat el 9 de setembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Buenas prácticas pecuarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.