Bonellia viridis és una espècie de cuc marí de la classe dels equiuroideos, conegut per l'excepcional dimorfisme sexual que presenta i per les propietats biocidas d'un pigment de la seua pell, la qual posseïx un verí capaç de paralisar a chicotets invertebrats. L'espècie té una àmplia difusió; li la pot trobar al noreste del oceà Atlàntic, en l'oceà Índic, oceà Pacífic, mar Mediterrànea i mar Roja.

Bonellia viridis
Erro al crear miniatura:
Eixemplar en la costa atlàntica de Portugal.

La femella, que presenta un color verdoso que varia de pàlit a obscur, viu en el fondo marí a una profunditat d'entre dèu i cent metros, amagant-se baix la grava, en els clavills i forats de les roques, o en caus abandonats per atres animals. Té un cos circular molt contràctil en forma de pera, medint uns quinze centímetros, encara que completament estés pot aplegar a medir fins a dos metros. Posseïx dos ganchos d'encaix baix el seu cos i una probòscide o trompa extensible que utilisa per a alimentar-se que medix fins a dèu voltes la seua pròpia llongitut corporal, alcançant el metro i mig de llongitut. És principalment detritívoro, encara que també s'alimenta d'atres animals més menuts. La posada d'ous té lloc entre els mesos de maig i juliol.

El macho, que s'observa en menor freqüència que la femella, presenta un cos pla sense pigments que a penes medix 1-3 mm, ocupats en part pels òrguens reproductors i carint d'atres estructures. Els mascles viuen en l'interior del cos d'una femella, ya que si la larva entra en contacte en una femella, s'adherix als ganglis cefàlics d'esta i dona lloc a un macho, que viu en la faringe o en l'úter de la femella.

Referències

125-129.doi:10.1007/BF00389184.

Bibliografia