Anar al contingut

Boicot de 2018 en Marroc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El boicot de 2018 en Marroc designa una campanya de boicot naixcuda en les rets socials contra tres empreses acusades de cobrar preus excessius.

Precedents i desenroll del boicot

En 2014 i 2016, dos campanyes de boicot varen marcar la vida política i econòmica de Marroc.[1] Estos dos precedents havien segut utilisats en fins polítics per Abdelilah Benkirán, llavors ex primer ministre del regne i secretari general del Partit Justícia i Desenroll, de cort islamista.[2]

Despuix d'una gran campanya d'agitació en les rets socials, el 20 d'abril de 2018, una publicació de Facebook va llançar l'inici del boicot. Tres marques varen estar en el punt de mira:

Despuix d'algunes semanes de boicot, es varen afegir al boicot les sardines, el preu de les quals havia aumentat considerablement durant el periodo del Ramadà.[3]

Segons una enquesta del periòdic marroquí L'Économiste, el 42% de la població havia secundat el boicot.[3]

Acusacions d'instrumentalisació

Ràpidament, part de la prensa marroquina va qüestionar l'espontaneïtat del moviment i va sospitar d'una campanya de manipulació massiva per mig de la difusió de notícies falses i l'anonimat dels contes des dels que es difonia la cridada al boicot.[4]

En setembre de 2019, un estudi publicat pel think tank École de pensée sur la guerre économique (EPGE) va presentar un informe sobre l'organisació abans del boicot, la finançació de la seua presència en les rets socials (astroturfing), aixina com el paper dels partidaris del partit islamiste Justícia i Caritat.[5][6]

Referències

  1. ↑ Rédaction, La (30 de setembre de 2019). «Derrière le boycott d’avril 2018 au Maroc, un coup de main islamiste ?» (en fr-fr). Le Monde arabe. Consultat el 11 d'octubre de 2019.
  2. ↑ «Ministre marroquí, primera víctima d'un exitós i inèdit boicot comercial» (en es). La Vanguardia (7 de juny de 2018). Consultat el 28 de maig de 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Au Maroc, un boycott surprise contre la vie chère» (en fr). Libération.fr (5 de juny de 2018). Consultat el 11 d'octubre de 2019.
  4. ↑ «Graphique 4.10. Projections relatives au vaig marchar américain du biodiesel». dx.doi.org. Consultat el 11 d'octubre de 2019.
  5. ↑ «Maroc : unix campagne de boycott qui cachait unix offensive islamiste» (en fr). La Tribune. Consultat el 11 d'octubre de 2019.
  6. ↑ HARBULOT, Christian (25 de setembre de 2019). «Boycott au Maroc en 2018 Analyse d’unix campagne de déstabilisation informationnelle» (en fr-fr). EPGE - Ecole de Pensée sur la Guerre Economique. Consultat el 28 de maig de 2020.