L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Boca de la Sanga (Chubut)

Boca de la Sanga és una localitat rural argentina del Departament Gaiman en la província de Chubut. Es troba en els voltants de la Ruta Nacional 25.[1]Encara que no detentó un poblacional en forma de poble si va conformar en les numeroses chacras que rodegen la zona una localitat rural dispersa. Hui és classificada com a població rural dispersa.

Toponímia

El nom de la localitat va ser pres de la seua estació. El seu orige es deu a que en les rodalies s'inicien els canals principals que reguen el vall inferior del riu Chubut que varen ser construïts entre els anys 1912 i 1919. El lloc del naiximent és denominat localment com Boca Pren.

Ademés, anterior a 1936, l'estació apareixia en els itineraris com a quilómetro 125.[2]

Actualment, el sistema de canals de rec aúi es diu com l'estació.[3]

 
Ferroviaris en estació Boca de la Sanga del Ferrocarril Central del Chubut

Història

L'extensió a Gaiman va ser concretada en 1909 i en octubre de 1911, alguna cosa prematurament, va ser anunciat que la llínea anava a ser estesa cap a Boca de la Sanga. La companyia tenia forta pressió pels colon chubutenses per a conseguir l'extensió. En 1913 esta pressió va alcançar el seu nivell més alt quan la Cía. Mercantil del Chubut, una cooperativa de chacareros veïnals, va demanar una concessió per a la construcció d'un ferrocarril competitiu des de la desembocadura del riu Chubut, prop Rawson, fins a uns 100km en Pren de la Sanga. L'obra es va inaugurar el 5 de novembre de 1915 i va possibilitar l'arribada de la llínea a Dolavon.[4] El ferrocarril es va mantindre baix explotació de companyies privades fins a 1922, en que és transferit al Estat Nacional. L'Estat només va tindre contracte d'arrendament de dotze mesos des d'1 de novembre de 1922 en el FCCC. Es va intentar completar la compra total lo més pronte possible, pero l'estat financer era desastrós durant la majoria dels anys 1920. La compra formal va ser efectiva solament en 1936.[5]

També, en 1922 s'escomençava l'última ampliació. Aixina es va escomençar l'ambiciós pla d'estendre la llínea fins a l'oest. La conexió a la gran ret seria per trocha angosta de 75 cm. Davant este pla es va canviar la via original del FCCC a trocha 75cm. Açò estendria el ferrocarril per a formar una ret més gran des de la llínea a Sant Carlos de Bariloche fins als ramals de Comodoro Rivadavia i Port Desijat.[6]No obstant, els plans d'ampliació varen morir en març de 1924 en l'últim intent d'ampliar-ho en un pla que empalmaría en Esquel i d'allí en la llínea d'Ingenier Jacobacci, pero aplegats els rieles a Alt Les Plomes, es va informar que els treballs queden suspesos i la llínea en explotació veu mermant paulatinament el seu moviment ya que les noves extensions pràcticament no li aporten major tràfic.[7]Entre els pretexts que es varen expondre per a la seua paralisació varen estar la baixada del cañadón Les Plomes. La mala planificació de la trocha de 0.75, en desmedro de l'original anglesa de1 metro, va fer possible la baixada cap a Pas d'Indis, pero impossible que les formacions pujaren cap a les Plomes. Per a complicar més l'obra, tot el traçat cap a l'oest seria afectat per la falta de potència per a ascendir cap a la cordillera ya que el poder de tracció es va reduir a sol 180 tonellades; ademés d'una velocitat promig de 25 quilómetros per hora.[8]

Com a antecedent de naiximent de la localitat és la creació de diversos pobles l'11 de juliol de 1921 per mig d'un decret de caràcter general del Poder Eixecutiu Nacional. En la resolució es va dispondre que la Direcció de Terres del Ministeri d'Agricultura, prevera reserves per a la formació de pobles en varis dels Territoris Nacionals.[9][10]

 
Luisa Llopis junt al seu bebé en l'antiga estació Boca de la Sanga.

Alguns anys despuix, la localitat va escomençar la seua vida gràcies a l'instalació d'estació Boca de la Sanga del Ferrocarril Central del Chubut en 1924. No obstant, el ferrocarril va interrompre la seua expansió cap a l'oest per mala planificació i Alts de les Plomes es va tornar com a punta de rieles definitiva. Estes obres es varen detindre en 1924 quan varen finalisar prematurament les obres d'ampliació del ramal que havien començat des de la Dolavon fins a Pas d'Indis.[11] L'idea era estendre el ferrocarril fins a conectar-ho en la Trochita.[12]

L'us de l'estació li la va tornar una de les més destacades del ferrocarril, ya que eixercitava tots servicis de passagers, càrregues, encomanes i facenda. En l'informe de 1958 assegura que era una de les poques estacions d'este tipo en infraestructura per a facenda que encara oferia este servici. Per a les seues tasques es valia de: apartadero 413 m, desviacions de 319 m, pren d'aigua, estany de capacitat 600m³, triàngul i rampa de costat.[13]

El lloc a on es va alçar l'estació estava despoblat i a pesar dels recursos materials que el ferrocarril va explotar no varen impedir que el tram des de Boca de la Sanga fins a la punta de riel en Les Plomes permaneixquera ocioso per al servici de passagers. D'esta manera, al no contar en població significativa esta extensa porció del ferrocarril va ser considerada optativa d'us per a pujar i baixar passagers. Açò va determinar que les estacions i desviacions fins a la punta de riel hagen permaneixcut clausurats o reduïts a abaixadors gran part dels itineraris. En canvi, l'estació va centrar la seua llabor en l'explotació del valiós mineral caolín; que abunda en la zona i va ser exportat al nort del país en grans cantitats des d'esta estació, Les Chapes, Boca de la Sanga i Campament Villegas.[14] Un atre dels moviments forts i constants de l'estació era rebre des de les Plomes llenya per mig dels carreros que duyen pals de molle.[15]

L'estació va destacar pronte pel seu intens moviment i en l'itinerari de 1946 es va informar, per primera i única volta, que el servici a la vall del Chubut podia terminar en esta estació. Este servici que va prendre a Boca de la Sanga com a terminal es portava a terme els dilluns i dissabtes optativamente en estació Dolavon 11:40 o en Boca de la Sanga a les 12:30. La mateixa partia de Madryn 7:30 els dies dilluns i dissabte. Esta llínea arribava més ràpit a este punt, sent 12:30 el moment d'arribe.[16]

Un informe de 1951 confeccionat per l'ex Governació Militar de Comodoro Rivadavia va detallar les estaciones - localitats més importants del ferrocarril i Boca de la Sanga va ser mencionada a pesar de ser de tipo rural. Les raons de trobar a la localitat - estació en esta llista pot estar donada perque es mantenia una miqueta de població important zona rural dels seus voltants o perque la seua estació mantenia moviments respectables encara.

 
Detall de l'estació en ruïnes durant visita dels ferroviaris en 1989.

L'estació i la localitat varen ser retratats en diversos testimonis dels ferroviaris per mig del llibre Els Ferroviaris que Vàrem perdre el Tren:[17][18]

«Boca de la Sanga era l'última estació a on la màquina podia prendre aigua. Després no hi havia a on prendre aigua. Per això, en eixe lloc s'enganchaven vagons cisternes en aigua potable per a totes les estacions fins a Alts de les Plomes (....) En Alt de les Plomes terminava el viage i la via en mig del desert. No hi havia una gran ciutat, ports ni res que justificara que s'haguera tendit el riel fins a eixe lloc. Era com si una mà invisible hi haguera estaqueado el progrés en mig del replanell patagónica (...)
Peter Seibt
En 1955 l'estació era una de les més lindo del ramal puix la seua construcció era de pedra i el lloc molt pintoresc. A pocs metros corria un canal de rec o sanga com la cridàvem que naixia a pocs metros més dalt i corria paralela a la via en direcció este. hi havia una bella arboleda i de l'atre costat es formava una illa entre la sanga i el riu que estava poblada per gran cantitat de conills selvats. Era un lloc tranquil per demés. El veí estava a 3 quilómetros i la ruta caminera a 5 (....)
Víctor Ibáñez

Un dels últims informes del Ferrocarril Patagónico efectuat en 1957 enumera les localitats significatives de tot el Ferrocarril Central del Chubut. La llista inicia des de Port Madryn fins a Dolavon. No obstant, les demés poblacions des de Boca de la Sanga fins a Alts de les Plomes varen ser classificades com a rurals i en la simple descripció escassa població.

Açò es va confirmar en un mapa efectuat en 1962 pel Institut Geogràfic Militar Argentí que va descriure les principals estaciones-localitats del ferrocarril i va senyalar novament a tot el tram Boca de la Sanga - Alts de les Plomes baixa importància poblacional.

Despuix de la finalisació d'operacions en octubre de 1961 es va accentuar exponencialment l'èxodo de la poca població que encara prevalia. El seu ràpit despoblació en part és explicat la languidez del funcionament del ferrocarril que en un principi s'enllaçava en les estàncies per mig de pesades chatas que carrejaven la producció a les estacions més propenques. Després estes varen ser reemplaçades pel camió que es desplaçava des de les estàncies directament fins al port. Els servicis en camions que eren vists com a ràpits, regulars i en un servici porta a porta. Per a completar l'equació desfavorable les llínees patagónicas no tenien població significativa ni en la suma total de les seues localitats.[19]

Després de la clausura definitiva del ferrocarril la traça va permanéixer alguns anys, pero Onganía en el seu primer any va iniciar el desmantellament en alçament de vies i atres infraestructures entre 1969 i 1974. D'esta manera, es va terminar fent irreversible la clausura.[20]

Després del tancament del ferrocarril, Boca de la Sanga i el seu entorn rural no varen tornar a ser aludides per censos i estadístiques. No obstant, alguns mapes encara arrepleguen el nom de la població o la seua exestación com és el cas de Google Maps.[21]

 
Explotació en una pedrera de caolín propenca a una estació del ferrocarril

Referències

  1. ↑ «Boca de la Sanga». Mapcarta.
  2. ↑ «Etymology of Patagonian station names». Ferrocarrils en el Con Sur. Patagonia, Terra del Fòc i Illes de l'Atlàntic Sur. Consultat el 17 de juliol de 2011.
  3. ↑ «Boca de la sanga (boca pren) Chubut - Vistes de la vall». www. vistasdelvalle. com. ar. Consultat el 2023-04-03.
  4. ↑ Marteen Combs. «Capítul 2. El periodo estatal». www. ferrocarrilesenelconosur. co. uk. Consultat el 2024-11-11.
  5. ↑ Homerearth. «Trens que ya no existixen» (en espanyol). Google-Earth. és. Consultat el 16 de juliol de 2011.
  6. ↑ «¿Mil milles de trocha econòmica (angosta)?». Ferrocarrils en el Con Sur.
  7. ↑ «RUMBO Al SUD». Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2011.
  8. ↑ «Història dels Ferrocarrils Argentins. La llínea de Colónia Sarmiento a Comodoro Rivadavia Roberto Hilson Foot – Estudis Patagónicos. V:TRAÏCIÓ FRONDICISTA. ESTUDI DE CAS D'UN FERROCARRIL EN CHUBUT.» (en és-ar). Consultat el 2023-07-22.
  9. ↑ «El Correu en Port Desijat - Les Heras. El Servici Postal Ferroviari més austral del món». PATAGONIA database. Consultat el 19 de decembre de 2010.
  10. ↑ «Juliol de 1921 recordat com a més de la fundació de pobles | Diari del Fi del Món» (en en-us). www. eldiariodelfindelmundo. com. Consultat el 2024-10-16.
  11. ↑ «Mals notícies per al Ferrocarril Central del Chubut en l'autumne de 1935». Mals notícies per al Ferrocarril Central del Chubut en l'autumne de 1935. Consultat el 2024-10-18.
  12. ↑ «Ferrocarril Central del Chubut - Dates». Patagonia Database.
  13. ↑ Martin Coombs. «Detalles de la via entre Port Madryn i Alt de les Plomes, i ramals» (en espanyol). Railways of the far south. Consultat el 18 de juliol de 2011.
  14. ↑ «Aplega el ferrocarril: a Gaiman en l'any 1909 i a Dolavon, en 1915» (en és-ar). Notícies de Chubut. Consultat el 2024-05-30.
  15. ↑ «Dolavon: El ferrocarril vixcut i contat per un exempleado» (en és-ar). Notícies de Chubut. Consultat el 2024-06-30.
  16. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Salvador Müller. «Ferrocarrils de l'Estat Itineraris de trens 1946» (en espanyol). Bolletes. com. Archivat des d'el original, el 25-03-2022.
  17. ↑ «ELS FERROVIARIS QUE VÀREM PERDRE EL TREN CHUBUT-PATAGONIA» (en és). www. iberlibro. com. Consultat el 2024-10-22.
  18. ↑ ACCORINTI, VICENTE (1989). ELS FERROVIARIS QUE VÀREM PERDRE EL TREN. Testimonis dels ferroviaris (en espanyol), Culturals argentines, p. 208, 270-271).
  19. ↑ «Reporte de 1957 secció A». www. ferrocarrilesenelconosur. co. uk. Consultat el 2022-12-26.
  20. ↑ «El Port Madryn oblidat: els prolegómenos del creiximent urbà (1865-1970)».Estudis Socioterritorials.(25)Consultat el 2022-12-26.
  21. ↑ «Referència a Boca de la Sanga i el seu ex estació en Google Maps». Google Maps. Consultat el 2024-10-18.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Boca_de_la_Sanga_(Chubut)&oldid=1425328»