Anar al contingut

Boana pulchella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Boana pulchella (Boana pulchella)


Boana pulchella (ranita del zarzal) és una espècie d'amfibis de la família Hylidae,[1] que es distribuïx en Uruguai, centre i noreste d'Argentina, sur de Brasil i surest de Paraguai.[2]

Distribució natural

[editar | editar còdic]

Esta espècie li la pot trobar des del surest de Brasil (Santa Catarina, Rio Gran do Sul), Uruguai, fins a Argentina (Missions, Corrents, Entre Rius, Buenos Aires, Santa Fe, Còrdova, Chaco, La Pampa, noreste de Riu Negre).

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Els seus hàbitats naturals inclouen praderias a baixa altitut, praderias parcialment inundades, llacs intermitents d'aigua dolça, marismas intermitents d'aigua dolça i pastures.

Característiques morfològiques

[editar | editar còdic]

La seua visualisació és dificultosa pel seu chicotet tamany. Els mascles són lleument més menuts ( 35 mm a 45 mm) que les femelles (més de 50 mm).

La coloració de l'esquena pot variar des de verda esmeralda fins al castanyer en o sense taques.

Els mascles presenten un sac vocal únic i groc.

Reproducció

[editar | editar còdic]

La seua coloració escomença a canviar durant l'inici de la temporada de apareament (setembre, octubre i novembre en els seus primers dies) Pot ser que en autumne i hivern es troben mascles de color marró i femelles mig marró grisáceo. Els mascles canvien el seu color de marró castanyer a un groc lluent conservant parts castanyes, les femelles canvien de Marró grisáceo a un verda poma conservant taques negres als seus costats. Es creu que estos canvis de color referixen a la salut i edat de l'anur, també hi ha possibilitat de que siguen per a impressionar a la parella o atraure femelles.

En la seua etapa de reproducció el seu cridat és molt sonor, metàlic i musical, produït per la ràpida vibració de les cordes vocals que s'amplifiquen pel sac vocal.

En esta granota com en la majoria de les espècies de la classe, la fecundació és externa, i el apareament es realisa per amplexo i els espermatozoides alcancen als òvuls, posats en l'aigua, a mida que la femella els emet. La seua reproducció comença a principis de la primavera en cossos d'aigua lenticos i oberts; deposita entre 600-900 ous castanys i menuts.

Els ous que integra la posada s'expulsen en masses protegits per envoltes gelatinosas.

En l'aigua, els embrions es desenrollen dins dels ous, durant unes 2 semanes aproximadament. Finalment, de cada ou fertilizado ix una larva anomenada taperot.

Durant la seua fase de taperot, que és comparativament més llarga que la d'una atra espècies, consumix algues i animals microscòpics, pero en l'estat adult és molt voraç i menja tot invertebrat que este en moviment, en especial insectes i aràcnits. Té a la seua volta molts depredadors com peixos, aus, culebras, escuerzos, fardachos, etc.

Vida en captiveri

[editar | editar còdic]

Per a tindre a estes granotes en captiveri és necessari construir un terrario, es necessiten moltes plantes altes i poca terra en una part d'aigua, ya que esta espècie és arborícola i no és comuna trobar-les en el sol.

per a una bona reproducció en captiveri es necessita tindre pluja artificial i es recomana tres mascles per cada femella, ya que els mascles es barallen per la femella i dita baralla l'estimula i favorix la generació d'ous en el seu interior.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bionomina.11(1)
    1–48.ISSN 1179-7657.doi:10.11646/bionomina.11.1.1.Consultat el 2024-02-20.
  2. «Boana pulchella (granota trepadora comuna - ) | SIB, Parcs Nacionals, Argentina» (en és). Sistema d'Informació de Biodiversitat. Consultat el 2024-10-19.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons