Bjerkandera

Archiu:Bjerkandera adusta 3 - Lindsey.jpg

Bjerkandera (Bjerkandera)

Bjerkandera és un gènero de sèt espècies de fongos que es podrixen en la fusta en la família Meruliaceae.

Taxonomia

El gènero va ser circumscrit pel micólogo finlandés Petter Adolf Karsten en 1879. L'espècie tipo, B. adusta, va anar originalment descrita com Boletus adustus per Carl Ludwig Willdenow en 1787. El nom genèric honra al naturaliste suec Clas Bjerkander. Karsten va incloure sèt espècies ademés del tipo: B. dichroa, B. amorpha, B. fumosa, B. kymatodes, B. diffusa i B. isabellina. La majoria d'eixes espècies han segut traslladades a diferents gèneros o sinònims.

En una enquesta realisada en 1913 sobre els gèneros de les poliporas, Adeline Ames va incloure a B. adusta, B. fumosa i B. puberula; l'últim fongo es coloca ara en Abortiporus. Marinus Anton Donk va incloure solament a B. adusta i B. fumosa en una publicació de 1974. Alguns autors han sugerit fusionar estes dos espècies en atres gèneros, com Gloeoporus, Tyromyces o Grifola. L'anàlisis filogenético molecular ha demostrat que els dos fongos Bjerkandera tradicionals formen un grup monofilético que és germà del fongo de la corfa Terana coerulea. Les espècies cubanes poc conegudes B. subsimulans i B. terebrans, abdós descrites originalment per Mills Berkeley i Moses Ashley Curtis, varen ser transferides a Bjerkandera per William Alphonso Murrill en 1907, i varen ser acceptades com a espècies vàlides per Index Fungorum. Bjerkandera atroalba i B. centroamericana són dos espècies neotropicales que es varen transferir a Bjerkandera i es varen descriure com a noves, respectivament, en 2016.

Descripció

Els cossos frutales dels fongos Bjerkandera tenen tapes blanes i flexibles en una textura de superfície superior que va des de finamente velludo fins a suau. La superfície dels poros en la superfície inferior de la tapa varia de grisa a negre o de color marró grisáceo. Els tubos són del mateix color. Una zona obscura i més densa sol estar present entre els tubos i el context, que sol ser blanc a lluent.

El sistema hifal en Bjerkandera és monomítico i conté solament hifes generativas. Estes hifes tenen pinces, i són primes a grosses. Les cistidias estan absents del himenio. Les espores de Bjerkandera són suaus en una forma cilíndrica curta, parets primes i no reaccionen en el reactiu de Melzer.

Hàbitat i Distribució

Els fongos Bjerkandera generalment creixen en fustes dures, i rara volta estan en coníferes. Causen una podrimenta blanca.

Espècies

• Bjerkandera adusta (Willd.) P.Karst. (1879)
• Bjerkandera atroalba (Rick) Westphalen & Tomšovský (2015)
• Bjerkandera centroamericana Kout, Westphalen & Tomšovský (2015)
• Bjerkandera fumosa (Pers.) P.Karst. (1879)
• Bjerkandera mikrofumosa Ryvarden (2016)
• Bjerkandera subsimulans Murrill (1907)
• Bjerkandera terebrans (Berk. & M.A.Curtis) Murrill (1907)